La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’alliberament a través del sexe
‘Clara sola’ s’estrenarà el 20 de maig després de passar pel Festival D’A
El despertar sexual no té edat. La Clara és una dona de 40 anys que viu en un poblet recòndit de Costa Rica, té mals d’esquena i està subjugada als dictats de la seva mare. La Clara, amb un lleu autisme, sembla que té un poder guaridor que exerceix a través de la fe en la Verge Maria. D’altra banda, la Clara no ha tingut mai embolics, però quan el nòvio de la seva neboda arriba a casa es comença a interessar pel sexe. Aquest interès horroritza la seva mare, que li posa xili picant a les mans per evitar que es toqui.
Clara sola, l’òpera prima de la directora sueco-costa-riquenya Nathalie Álvarez Mesén, ha arrencat amb molt bon peu: va ser a Canes i a la Seminci de Valladolid, va aconseguir una nominació als premis Platino i ara, després de rebre l’aplaudiment de la crítica, ha passat pel Festival D’A de Barcelona.
“Llatinoamèrica és molt catòlica, i això comporta viure amb unes normes molt patriarcals i antiquades: la dona ha de patir, ser verge i submisa. A la Clara li imposen totes aquestes coses, i fins i tot més, i ella s’allibera gràcies a la sexualitat i a la naturalesa”, explica Álvarez en una entrevista amb La Vanguardia.
La Clara posa noms secrets a les persones que coneix. També té un nom secret per a ella mateixa: Sola. Tot i això, Álvarez no veu en la solitud de la protagonista res de traumàtic: “El catolicisme també comporta viure en comunitat, i això és important, però de vegades trencar totes aquestes normes implica quedar-se sol, i, malgrat que la solitud té una part trista, també pot servir per trencar cadenes i herències negatives; pot
“La protagonista aconsegueix cremar ponts perquè no té vergonya ni del seu cos ni del seu desig”
ser útil per cremar ponts”.
La protagonista de Clara sola aconsegueix cremar ponts “malgrat viure a casa d’una matriarca que imposa normes patriarcals a través de la religió, perquè no té vergonya ni del seu cos ni del seu desig”, afegeix la directora de la pel·lícula, que arribarà a les pantalles espanyoles el 20 de maig.
Álvarez ha estudiat als Estats Units i Suècia, però sempre havia volgut rodar la seva primera pel·lícula a Amèrica Llatina. No ha estat un procés fàcil. Clara sola es va començar a gestar el 2015 i “es va anar aixecant a poc a poc fins a aconseguir l’impuls definitiu a Sant Sebastià”. Després va arribar el procés de càsting, que “va estar obert a actors professionals i naturals”. Al final, el repartiment es va configurar amb intèrprets sense experiència, perquè “encaixaven més bé” amb l’excepció de la protagonista, Wendy Chinchilla, que “hi aporta el gran treball físic que requeria el paper”.
Tot i que no és un film de terror i està ambientat a la selva costa-riquenya, Clara sola té una mica de Carrie (Brian De Palma, 1976), una pel·lícula que Álvarez va veure després d’haver escrit el guió, i que comparteix amb la seva òpera prima “l’existència d’una mare opressora i una protagonista que està destinada a explotar, i explota en una festa. Però Clara sola tracta més de mirar-se a una mateixa per curar”, conclou la realitzadora. ■