La Vanguardia (Català-1ª edició)
El brasiler Lula considera que Zelenski és tan culpable de la guerra com Putin
La posició del polític la comparteixen altres dirigents de l’hemisferi sud
Algun editor de Time Magazine es deu haver penedit d’haver dedicat aquesta setmana la portada de l’emblemàtica revista dels Estats Units a l’expresident brasiler Lula da Silva. En una sèrie de respostes explosives, Lula va desmantellar el discurs únic de bons i dolents que ha monopolitzat la cobertura de la guerra a Ucraïna, a Europa i els EUA.
“Mireu, Putin no havia d’envair Ucraïna, però no és l’únic culpable”, diu l’expresident brasiler i favorit per a les eleccions presidencials de l’octubre, en una entrevista publicada dimecres a la revista més estretament identificada amb la pau americana del segle XX. “Els EUA i la UE també en són culpables. A les guerres no hi ha mai un sol culpable”, insisteix Lula.
Per si això fos poc, Lula qüestiona la integritat de Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, retratat fa només una setmana com un heroi de guerra a la portada mateixa de Time. Per Lula “Zelenski té tanta responsabilitat en aquesta guerra com Putin. (...) Volia una guerra. (...) És un bon còmic, però no farem una guerra perquè surti a la televisió”, ironitza.
Lula lamenta que no s’exhaurissin les possibilitats de diàleg amb Moscou. “Biden podria haver agafat un vol a Moscou per parlar amb Putin. És el que s’espera d’un líder”, diu a l’entrevista. “Es podrien haver assegut a la taula de negociació durant 10, 15 o 20 dies, o un mes, a la recerca d’una solució”.
Els comentaris “faran mal a la reputació de Lula entre polítics occidentals”, afirma Oliver Stuenkel, analista polític de la fundació Getulio Vargas, en un tuit. Però a la resta del món, a l’hemisferi sud, Lula defineix una posició de no-alineament amb Occident amb què molts països coincidirien.
“La proposta de Lula no va en contra d’Occident, sinó que és de no-alineament actiu: manté una equidistància entre els EUA, la UE i la Xina”, diu en una entrevista telefònica Pedro Silva Barros, exdirector d’Unasur.
Conegut durant els seus vuit anys de president (2003-2011) pel seu pragmatisme i un tarannà dialogant, Lula –que va fer de mitjancer en un acord amb l’Iran el 2010 que va ser sabotejat per l’administració de Barack Obama– ja es torna a perfilar com líder d’una alternativa geopolítica dins la perillosa divisió del món entre dos blocs oposats i com més va més militaritzats.
L’expresident identifica l’ampliació de l’OTAN des de la caiguda de la Unió Soviètica, el 1990, com un factor clau per entendre la guerra a Ucraïna.
“Quina va ser la raó de la invasió d’Ucraïna? L’OTAN? Doncs els EUA i Europa haurien d’haver dit: “Ucraïna no s’incorporarà pas a l’OTAN”. Això hauria resolt el problema”.
Pot ser que l’expresident pequi d’optimista. Diferents líders europeus han intentat assegurar al president rus que no hi ha plans per incorporar Ucraïna a l’OTAN.
Darrere les declaracions de Lula a Time s’hi amaga la preocupació que l’estratègia de Washington d’allargar la guerra per debilitar Putin sigui un camí ple de perills. Celso Amorim, artífex de la política exterior dels governs de Lula (2003-2011), va explicar ahir a La Vanguardia que és urgent adoptar una alternativa diplomàtica a l’estratègia actual de Washington d’allargar la guerra a fi de “desgastar Rússia”. Aquesta estratègia “comporta riscos d’escalada, encara que siguin difícils de mesurar”, adverteix Amorim.
L’estratègia dels Estats Units d’allargar la guerra fins i tot aixeca més polseguera al sud global a causa d’una creixent crisi de fam provocada pels disparats preus d’aliments i combustible. “Ja tenim una crisi d’estagflació; la guerra a Ucraïna, amb la pujada del preu del blat, del blat de moro i del gas, comportarà un deteriorament addicional”, diu Marcelo Neri, de la Fundació Getulio Vargas, a Rio de Janeiro.
Per bé que només 31 països es van negar a condemnar la invasió d’Ucraïna a l’ONU, representen més de la meitat de la població mundial. Molts més, com el Brasil, Mèxic o Sud-àfrica, després de condemnar la invasió, s’han negat a afegir-se a les sancions. La desconfiança és compartida àmpliament des d’Amèrica Llatina fins a Àsia. “Algú amb un mínim d’objectivitat diria de debò que els EUA i Europa han actuat per posar fi al conflicte?”, es pregunta Reinaldo Azevedo, l’influent columnista de Folha de São Paulo, que surt en defensa de Lula.
És un indici de fins a quin punt la mateixa revista Time es va equivocar a finals de febrer quan va anunciar: “Com va unificar Putin el món en contra seva”. El cas és que en un món multipolar, on la Xina marca les pautes geopolítiques tant com Washington, molts països no volen triar entre Occident i Rússia. “Putin la va encertar en alguna cosa: que el món no occidental no adoptaria sancions contra Rússia”, afirma Angela Stunt, de la Brookings Institution a Washington. És més, en el cas de Lula i del Brasil, el rebuig al discurs del “món lliure” ve d’un país occidental, la quarta democràcia més gran del món, i, a més, en plena precampanya electoral. ●
“Lula no està contra Occident: la seva posició és de no-alineament actiu, equidistant”