La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron crea una confederació de partits de cara a les legislatives
El president francès refunda la seva força política, que passa a dir-se Renaixement
Les maniobres polítiques s’acceleren a França de cara a les legislatives del 12 i 19 de juny. Sota l’impuls d’Emmanuel Macron, els partits que donen suport al president van anunciar ahir una confederació, batejada Junts!-Majoria presidencial. Paral·lelament, la formació del cap d’Estat, La República en Marxa (REM), passarà a dir-se Renaixement.
A la pràctica, els noms i les estructures són màrqueting polític i canvien poc el que és fonamental, que és buscar una cohesió – no garantida– en el variat camp que dona suport a Macron, que inclou centristes, ecologistes, socialdemòcrates i conservadors moderats. Els pesos forts de l’aliança són François Bayrou, alcalde de Pau, líder del Moviment Demòcrata (MoDem, centrista), i l’ex primer ministre Édouard Philippe, alcalde de Le Havre. Aquest últim, amb el seu nou partit de centredreta, Horitzons, no amaga l’ambició de succeir Macron el 2017.
La recomposició política francesa és fluida perquè els grans partits tradicionals de l’esquerra –el Partit Socialista (PS)– i de la dreta –Els Republicans (LR)– viuen una profunda crisi. Tampoc el partit de Macron no ha aconseguit implantar-se bé al territori els últims cinc anys, com va mostrar la seva gran debilitat a les eleccions municipals i regionals. És una superestructura dirigida des de París i que fins ara ha depès del president. Ahir el seu delegat nacional, Stanislav Guerini, va dir que el partit vol ser “popular” i “amb vocació a ser obert”.
Entre els socialistes, l’oposició interna creixia ahir sobre l’acord per al front d’esquerres a les legislatives. Hi estan en contra l’expresident François Hollande i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, l’última candidata presidencial. També s’hi oposa una figura emergent com Carole Delga, presidenta regional d’Occitània. Hi ha agrupacions locals que es rebel·len. Els tres-cents membres del consell nacional del PS estaven reunits ahir a la nit, de manera presencial –a la seu del partit, a Ivry-sur-Seine, un suburbi parisenc– o per videoconferència, per ratificar l’acord. La tensió era evident perquè el rumb que vol prendre’s, a remolc de Jean-Luc Mélenchon –líder de la França Insubmisa (FI, esquerra radical)–, i en aliança amb ecologistes i comunistes, suposa trencar amb decennis de socialdemocràcia pragmàtica i europeista.
El pacte inicial entre el PS i FI inclou punts com la jubilació als 60 anys, una forta pujada del salari mínim (fins a 1.400 euros nets mensuals) i el bloqueig dels preus dels productes de primera necessitat. Es preveu així mateix un subsidi per a l’autonomia dels joves i el restabliment de l’impost a la fortuna que Macron va suprimir després
L’esquerra francesa vol posar fi a l’actual “monarquia presidencial” i fundar la VI República
d’arribar al poder, el 2017.
Els socialistes assumeixen una de les exigències que criden més l’atenció del programa de Mélenchon, una reforma constitucional per posar fi a l’actual “monarquia presidencial” i instaurar una VI República. Encara no queden clares les posicions sobre l’OTAN o l’energia nuclear, on les divergències són molt marcades. Tampoc sobre la nacionalització d’empreses. Els detalls del programa comú es revelaran dissabte. Si el front d’esquerres guanyés i Mélenchon fos primer ministre, l’estabilitat i l’harmonia entre els grups d’esquerra sembla molt problemàtica. ●