El gas encara no flueix cap a Tànger

El gas que Espanya havia d’enviar al Marroc a través del gasoducte Magrib Europa encara no flueix. El dispositiu tècnic i els procediments administratius estan a punt. Els compressors, amb una potència comparable a la d’un motor d’Airbus, estan preparats. I Rabat sap que haurà de lliurar la còpia de les factures al Govern espanyol perquè no hi hagi cap sospita que s’està revenent gas algerià al Marroc. “Ni una molècula de gas algerià per al Marroc...”, han advertit des d’Alger. El regne del Marroc comprarà gas liquat a un tercer país, el combustible arribarà amb vaixell a una planta de regasificació espanyola i serà injectat a la xarxa per anar en direcció sud. Tot està a punt des de fa dies, però ahir a la nit, en el moment de tancar aquesta edició, a les canonades que recorren l’estret de Gibraltar només hi havia nitrogen, per evitar que les conduccions es rovellin.

Oficialment no hi ha marxa enrere, però l’ordre de pitjar el botó, que la setmana passada s’anunciava com a imminent, encara no s’ha donat. En el moment que el gas comenci a fluir cap a Tànger, les relacions entre el Marroc i Espanya hauran fet un altre salt de qualitat, encara que el volum del combustible transportat no sigui de proporcions russes. Estem parlant d’uns mil milions de metres cúbics anuals, quantitat equivalent al 3% del gas que Espanya consumeix en un any.

No són les magnituds siberianes que travessen el mar Bàltic, però estaríem davant un gest molt significatiu en termes polítics. Amb aquesta tramesa de combustible a través de l’estret de Gibraltar, Espanya passaria a formar part del sistema de seguretat energètica del Marroc, ja que aquest gas es destinarà a produir electricitat. El gasoducte Magrib Europa tornaria a estar en part en funcionament i activaria un eix de transport entre el Marroc i Espanya, al marge d’Algèria, que algun dia es podria estendre cap al sud per captar el gas nigerià i el que puguin produir Mauritània i el Senegal en un jaciment compartit a la costa atlàntica, l’explotació del qual, a mans britàniques, està a punt de començar. Estem da

Espanya no acaba de donar l’ordre de trametre gas al Marroc a través de Gibraltar

vant un pas significatiu que, evidentment, tensa encara més la relació entre Espanya i Algèria, ja que al novembre Alger va prendre la decisió d’abandonar el gasoducte Magrib Europa per no haver de pagar peatge al Marroc. Des d’aleshores les trameses algerianes a Espanya es fan directament a través del gasoducte Medgaz (mar d’Alborán) i amb vaixell.

Espanya pot fer aquest pas mentre hi hagi la sospita que el Marroc podria estar darrere l’espionatge als telèfons del president del Govern i de la ministra de Defensa? Oficialment aquesta sospita no existeix, segons es va encarregar de subratllar ahir el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares.

De moment, mentre l’escàndol amenaça de fer caure el Govern espanyol, el gas encara no flueix cap a Tànger. ●