Contes de Txékhov

Sovint, els nostres polítics semblen sortits d’una obra de Txékhov, de qui Nabokov va dir que els seus personatges entremesclen la més profunda responsabilitat de la qual és capaç l’ésser humà i una incapacitat gairebé ridícula de transformar en actes els seus propis ideals i principis. O dit d’una altra manera, els seus individus saben el que està bé i per què val la pena lluitar, però són desesperadament matussers i ineficaços. Llegir Txékhov és saber més de com estem fets els éssers humans, però desconcerta veure que el temps no aconsegueixi fer-nos millors.

En tenim prou d’escoltar la classe política a la reunió del Cercle d’Economia per adonar-nos que hi ha una gran voluntat de millorar les ciutats, els territoris i fins i tot el país sencer, però alhora són tremen

Igual que els seus personatges, els polítics entenen el que està bé, però no saben com fer-ho

dament complicades les aliances, els acords i els pactes. No deixa de ser curiós que quan les majories són més fràgils, les enteses acostumen a ser més difícils. Xavier Faus, president de l’entitat, s’ha esgargamellat demanant consensos i reclamant coratge per aplicar les mesures necessàries. I ha recordat que des del 2000 el PIB català ha crescut menys de l’esperat, no perquè Catalunya sigui una realitat en decadència, sinó perquè no en fem una del dret.

Faus va estar elegant en no recordar els errors que s’han comès els últims anys des de les institucions, l’alt cost que han tingut determinades aventures i la falta de protagonisme de la societat civil, en altre temps molt activa i determinant. Després, les intervencions dels dirigents polítics van resultar poc compromeses. I la realitat ens diu que, mentre els polítics catalans s’omplen la boca parlant de la transició energètica, resulta que admeten el retard en renovables, escassament desplegades. Igual que quan es vol canviar la mobilitat de Barcelona al marge de Cerdà, l’alcaldessa posa en marxa el seu pla sense un pacte de ciutat i amb una càrrega ideològica que l’inhabilita. O quan el president català desestima l’ampliació de l’aeroport en contra del que opina el seu vicepresident i acaba dient que, en realitat, el que vol la Generalitat és gestionar-lo.

Contes de Txékhov, sens dubte. ●