Pegasus porta el CNI al Congrés

Paz Esteban, directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), va comparèixer ahir davant la comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats. La seva declaració es va cenyir al que havia avançat La Vanguardia: va reconèixer que el CNI havia espiat amb autorització judicial una vintena d’independentistes catalans, entre els qual el president Pere Aragonès, però no els 63 que se li atribuïen.

Des que va esclatar a l’abril, el cas Pegasus no ha fet més que complicar-se i complicar-li la vida al Govern espanyol. Primer va ser l’espionatge als independentistes revelat per la revista The New Yorker. Després, el Govern central va prendre l’arriscada decisió de revelar que els telèfons de Pedro Sánchez, el president espanyol, i Margarita Robles, la ministra de Defensa, havien estat intervinguts i els havien robat una important quantitat d’informació. (I qualifiquem d’arriscada la decisió perquè era improbable que pogués amagar l’espionatge a l’independentisme, però era probable que es girés contra el mateix Govern central).

L’afer de l’espionatge telefònic va adquirir així una altra dimensió, més difícil d’explicar. Perquè de la mateixa manera que el CNI pot obtenir autorització per espiar certs col·lectius, en defensa de la unitat de l’Estat, és evident que l’espionatge al president espanyol i a una ministra –i potser a més membres del Gabinet, si es confirma la infecció del dispositiu del ministre de l’Interior– suposa una fallada dels serveis de seguretat de l’Estat. Una fallada per la qual és natural demanar responsabilitats.

El que era, en primera instància, un problema per a les relacions de l’Estat amb els independentistes catalans, amb afectació sobre el procés de diàleg, i després un problema per al Govern espanyol per aquestes escletxes de seguretat inacceptables, ha derivat cap a un problema intern de l’Executiu. La compareixença de Margarita Robles, ministra de Defensa, dimecres passat en la comissió homònima del Congrés, es va concretar en un suport sense fissures a la feina del CNI. I, també, en una acusació, més o menys velada, a Félix Bolaños, ministre de Presidència.

El motiu d’aquesta topada, que ahir es va voler atenuar, rau en les diferències de criteri sobre qui és responsable dels telèfons dels membres del Govern espanyol. Segons Robles, Presidència té la seva responsabilitat. Segons Bolaños, és cosa del Centre Criptològic del CNI.

No és un detall menor. Però ho és menys la conseqüència d’aquesta disputa: una inoportuna esquerda en el si del Govern central, entre Presidència i Defensa, i la confirmació que hi ha una responsabilitat governamental que ningú no vol assumir. Per no parlar de l’esquerda entre els dos partits coalitzats en l’Executiu, PSOE i UP. Pablo Echenique, portaveu d’UP, va carregar sense embuts dimecres contra Robles. I Jaume Asens (UP) es va permetre ahir reblar el clau quan va aventurar que el Marroc fa xantatge a Sánchez. És cert que Yolanda Díaz va actuar amb més sentit d’Estat i va evitar la confrontació amb el president del seu Govern. Però alguns dels seus correligionaris actuen com si estiguessin a l’oposició i no en un partit que forma part del Govern espanyol.

Els problemes cal encarar-los i intentar resoldre’ls. Si no, s’agreugen. El Govern central ha endarrerit molt l’explicació satisfactòria demanada per l’independentisme (que insisteix a anteposar que es tallin caps a obtenir acords productius). Ha permès que aquest afer escapés al seu control i li afeblís la cohesió interna. I les explicacions d’ahir no van suscitar unanimitat i van deixar massa caps per lligar. Aquest conflicte no s’està abordant bé i es complica dia a dia. Veurem fins quan i fins on. ●

Aquest conflicte no s’està abordant bé i es complica dia a dia: veurem fins on