Tant de dolor

Una de les coses més terribles d’una guerra, per a les persones que no hi participem directament, és que quan et pensaves que ja no et podien ferir més topes amb una imatge que et pot causar més dolor que les anteriors. Com la d’una núvia, vestida de blanc, ballant el que deu ser un vals amb el seu espòs, sense cames, amputades, i sense quatre dits d’una mà perquè una bomba els hi ha arrabassat. Ja n’hi ha prou. Que tots els dirigents mundials vagin i es reparteixin de forma anònima per tot Ucraïna i s’hi quedin fins que els líders del Kremlin tirin la tovallola, que sàpiguen que aquesta guerra no la guanyaran.

Per fer això només necessiten sentit del lideratge i coratge. Jo hi aniria, però jo no soc ningú. No es tracta d’anar-los ofegant econòmicament a miques i que mentrestant duri l’horror, es tracta que s’acabin d’una vegada per totes les bombes sobre Ucraïna i que tots els responsables siguin posats a disposició del Tribunal Penal Internacional.

Antoni M. Planes Batalla

Ripoll consumeixes. Es poden emmagatzemar els excedents d’energia amb un grup de bateries o bé revertir-la a la xarxa. Però el cost d’emmagatzemar amb la tècnica actual fa difícil poder amortitzar la instal·lació, així que és millor revertir-la a la xarxa.

I aquí també et topes amb problemes perquè els kW que no es consumeixen costen aproximadament 25 cèntims, però els que tornes a les companyies els paguen a 6. Un marge comercial del 315%! Fins que els excedents siguin remunerats més justament, per al consumidor particular no és prou atractiva la inversió necessària. N’hi hauria prou amb un marge comercial d’un 15% o 20% per a les companyies?

Esteve Pujal i Bartalot

Canovelles