La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quatre dies de vaga abans del final de curs a Catalunya
Els sindicats de mestres convoquen aturades contra Cambray
çant d’una app de contactes. El detingut, d’origen colombià, té antecedents per estafa i agressió, i ha viscut al País Basc, almenys esporàdicament, des del 2019. De fet, els antecedents per estafa es remunten a aquest any.
La investigació, en tot cas, continua sota secret de sumari, i no se sap ben bé quantes morts es vinculen a cada un dels dos procediments oberts. El nombre de crims darrere que hi podria haver darrere el sospitós continua sent una de les grans incògnites de la investigació. No obstant això, el cas està relacionat amb morts d’homes que en un primer moment es van vincular a causes naturals, i l’ús d’èxtasi líquid per aconseguir la seva submissió química hi ha pogut jugar un paper clau.
Ara, un dels grans reptes de la investigació passa per vincular morts atribuïdes en un primer moment a causes naturals amb el modus operandi del possible assassí. Aquesta via exigeix una tasca en què està sent clau la col·laboració de l’aplicació de cites Wapo, que feia servir el sospitós. Els investigadors estan localitzant, un per un, tots els homes amb qui el sospitós es va citar per comprovar, en primer lloc, si són vius. En cas que haguessin mort, l’Ertzaintza analitza en quines condicions es va produir la defunció i si el cos va ser incinerat o enterrat.
La policia basca s’enfronta, per tant, a una investigació summament complexa, si bé des d’ahir no ha de fer front a la recerca del sospitós. Les últimes hores s’havia especulat que pogués haver fugit del País Basc, una hipòtesi que xocava amb l’actuació de l’Ertzaintza. La policia basca no havia sol·licitat la col·laboració de la resta de policies per buscar el sospitós, tampoc no havia enviat la seva fotografia per facilitar la seva detenció i, per descomptat, no havia cursat cap ordre internacional de recerca. L’Ertzaintza únicament havia contactat amb la Comissaria General d’Estrangeria de la Policia Nacional per conèixer els passos de l’individu des que arribés de Colòmbia. Segons fonts coneixedores del cas, el sospitós va demanar l’asil el 2019, però li va ser denegat.
Un altre dels interrogants de la investigació té a veure amb la possible activitat delictiva del sospitós en altres comunitats. Tot i això, aquest mitjà ha pogut confirmar que ni a Madrid ni a la Comunitat Valenciana, comunitats per on s’hauria mogut, hi ha casos sospitosos que poguessin encaixar amb el modus operandi que l’Ertzaintza investiga en relació amb diverses morts ocorregudes a Bilbao.
Els principals indicis en què se sustenta la investigació tenen a veure amb fets ocorreguts a Bilbao. Dos episodis estan resultant clau per desenredar aquest complex cas. El primer, és la mort, el 18 d’octubre, de Josu M., atribuït en un primer moment a causes naturals. Després de la defunció, el germà va detectar uns moviments en els seus comptes, que van propiciar la investigació
La col·laboració de l’app de cites Wapo està sent clau per a la investigació de l’Ertzaintza
policial. El segon fil de la investigació va ser la denúncia, al desembre, d’un home que, després de quedar amb el sospitós, va denunciar un intent d’estrangulació, encara que aconseguiria escapolir-se’n.
La investigació de l’Ertzaintza va aconseguir connectar els dos episodis, que també relaciona amb la mort d’altres homes que haurien fer servir l’aplicació de contactes per a homosexuals. L’abast d’aquests assassinats és el gran interrogant que encara proven d’aclarir. ●
Els sindicats de l’àmbit de l’educació a Catalunya han convocat quatre noves jornades de vaga abans de fi de curs en la disputa que mantenen amb el Departament d’Educació. El 17 de maig i el 2 de juny hi haurà aturades parcials, a primera hora del matí, de les vuit a les deu del matí, i mobilitzacions a diverses ciutats. El 25 de maig i el 9 de juny seran dos dies complets de vaga, amb protestes concentrades a Barcelona. Aquestes vagues se succeeixen a les cinc jornades organitzades al març i s’afegeixen a la manifestació convocada el 14 de maig.
Els dirigents sindicals van reconèixer ahir que aquest nou format de protestes obeeix al fet que molts docents han demanat que no els perjudiquin econòmicament. Però els delegats han assegurat que no descarten una vaga indefinida si Educació “no es mou” i amenacen amb un començament del pròxim curs que “no sigui normal”.
Els sindicats volen pressionar la Generalitat i la conselleria que dirigeix Josep Gonzàlez-Cambray, amb qui van de desacord en desacord, des que el conseller va anunciar per sorpresa al febrer l’avanç una setmana del començament del curs educatiu, al setembre, sense haver consensuat la mesura amb els diferents organismes de la comunitat educativa. De fet, demanen la dimissió de Gonzàlez-Cambray, tot i que asseguren que el canvi de calendari no és la seva principal queixa, només la gota que ha fet vessar el vas.
Per la seva part, la conselleria demana als sindicats que es tornin a asseure a les taules sectorials. La directora general de Professorat i Centres Públics, Dolors Collell, va insistir que la voluntat de la Generalitat és “revertir les retallades” que afecten els professors “en aquesta legislatura”
Les jornades de protesta les convoquen Ustec-Stes, CC.OO., Intersindical-CSC, Aspepc·Sps, UGT, CGT i USOC. Aquests sindicats consideren, per exemple, irrenunciable la recuperació d’una hora lectiva menys el prò
Educació els demana que tornin a les taules sectorials i diu que la seva voluntat és aturar les retallades
xim curs en tots els centres, quan el que va oferir Educació era aplicar-ho només a primària, amb l’al·legació que és inviable per als dos nivells.
Els sindicats retreuen a la conselleria que sí que té temps i diners per proposar altres mesures. Educació va calcular que per compensar que els mestres facin una hora menys de classe (23 hores a la setmana) havia d’aportar 67 milions d’euros per contractar 1.463 docents el pròxim curs per a primària. Per a secundària, va calcular que necessitava 2.009 professors per al curs 2023-24, quan proposava reduir-los l’horari de classe (a 18 a la setmana) amb 103 milions de cost. La setmana passada, la resolució de les plantilles per a 2022-2023 es va publicar sense incloure-hi els 1.463 mestres de primària.
Els docents reclamen recuperar les condicions laborals d’abans de les retallades de fa més de deu anys. Es queixen que els efectes de les retallades s’han cronificat “i l’administració els ha assumit”. Asseguren que aquelles retallades afecten no només drets laborals, sinó la qualitat de l’educació.
Així, el sector ha posat sobre la taula totes les seves demandes. Entre aquestes, a part de recuperar l’horari lectiu d’abans de les retallades, hi figuren que no es publiqui l’ordre del calendari escolar prevista per començar el pròxim curs el 5 de setembre; així com també posposar un any l’aplicació del nou currículum educatiu. També es reivindica que es destini almenys un 6% del PIB a educació, la reducció de les ràtios d’alumnes per aula en tots els nivells, recuperar les dues hores lectives de reducció per al personal de més de 55 anys, més personal i augments salarials. Igualment, reclamen que es revoqui el decret de plantilles, que no es privatitzi més l’FP i hi hagi equiparació salarial en aquest nivell, l’eliminació progressiva de la concertació amb centres privats que no donin resposta a les necessitats d’escolarització, un sistema educatiu inclusiu ben dotat i l’estabilització del personal interí. ●