La Vanguardia (Català-1ª edició)
Identificades quines són les neurones que moren en el parkinson
L’avenç obre la via a desenvolupar nous tractaments farmacològics i cel·lulars
el funcionament d’aquestes mateixes neurones. Això indica que un funcionament deficient d’aquestes neurones influeix en la progressió de la malaltia.
“Comprendre la classe de cèl·lula particular afectada pel parkinson és important, perquè defineix la cèl·lula diana per a la intervenció terapèutica”, declara per correu electrònic Ernest Arenas, neurocientífic de l’Institut Karolinska d’Estocolm (Suècia) i autor d’un article d’anàlisi a Nature Neuroscience, que valora el descobriment de l’Institut Broad.
Arenas adverteix que “aquesta subclasse de neurones no és l’única afectada per la malaltia”, ja que els símptomes més precoços del parkinson es relacionen amb alteracions en altres regions del cervell. Tot i això, “els símptomes motors clàssics que defineixen el parkinson són els causats per la pèrdua de neurones És la regió on hi ha les neurones que moren pel parkinson.
Deu el seu nom al fet que conté neuromelanina, que li dona un color fosc
És al mesencèfal, a la base del cervell
Té una en el cervell adult...
TALL TRANSVERSAL ...
Substància negra de cervell sa
Substància negra de cervell amb parkinson leculars estan alterats en aquestes cèl·lules dels pacients amb parkinson, que són candidats prioritaris per a teràpies farmacològiques”, declara per correu electrònic Evan Macosko, director de la investigació. “En aquest moment no hi ha teràpies que modifiquin el curs del parkinson, només fàrmacs que en milloren els símptomes. Actuar sobre les rutes moleculars potencialment pot frenar la progressió de la malaltia”.
Malgrat que desenvolupar un nou fàrmac des de zero pot costar més d’una dècada, “una possible via més ràpida seria recórrer a fàrmacs fets servits per a altres propòsits”, apunta Ernest Arenas. A partir dels resultats de l’Institut Broad, “ara és possible començar a provar fàrmacs capaços de modular les rutes moleculars [alterades en el parkinson]. Podem estar tranquils que la cursa per a aquesta mena de desenvolupament ja ha començat”.
Una estratègia alternativa, apunten Macosko i Arenas, són teràpies cel·lulars que restaurin les neurones productores de dopamina. Els trasplantaments de cèl·lules fetals al cervell de persones amb parkinson per restaurar la producció de dopamina es remunten als anys vuitanda. Des de llavors, el desenvolupament de les investigacions sobre cèl·lules
Entre 120.000 i 150.000 persones tenen parkinson a Espanya, la majoria de més de 65 anys
mare han mantingut l’esperança que les teràpies cel·lulars millorin el tractament de la malaltia. El descobriment de les neurones concretes que es perden en el parkinson obre la via al “desenvolupament de teràpies de substitució cel·lular més selectives i precises”, apunta Ernest Arenas. ●