La mare ermitana

inclement de cercles, boles i fuets de foc en gairebé totes les escenes d’acció i un abús de diàlegs anestesiants al voltant dels temes de les realitats (o irrealitats) paral·leles, els múltiples universos i els seus múltiples Altres Jo (de Strange o de Wanda, ara mare bona, ara malvada Bruixa Escarlata)... Excés d’equipatge que només seduirà els molt marvelians, a qui, a més a més, s’afalaga amb sucoses aparicions estel·lars. Tot i això, Raimi deixa la seva empremta en alguns moments. L’escena de Strange enfrontant-se a un pop gegant al mig del carrer recorda Spiderman lluitant contra Octopus i està magníficament filmada i muntada. I quan la història s’inclina cap al terror, la nostra memòria connecta amb Ash i el Necronomicon de L’exèrcit de les tenebres (hi ha un homenatge explícit a Ash precisament). Moments Raimi molt benvinguts. ●

Culpa

Direcció: Ibon Cormenzana Intèrprets: Manuela Vellés, Andrés Gertrúdix, Luis Hostalot Producció: Espanya, 2022.Drama

Culpa descriu un embaràs no desitjat, gestionat en la total solitud en una cabana aïllada en un bell paisatge d’alta muntanya que contrasta amb l’escena inicial, rodada en un interior urbà amb telèfon mòbil i en un únic pla. L’embaràs és real (aquest sí que desitjat), fruit dels artífexs de la pel·lícula, Manuela Vellés i

Ibon Cormenzana, que en la recent La cima ja va aïllar la seva protagonista femenina, Patricia López Arnaiz, en una cabana envoltada de natura. La parella va anar rodant puntualment a l’escenari de l’acció al llarg dels mesos de gestació. El resultat és una obra correcta, amb una composició intensa i valenta de l’actriu, present a totes les escenes i a gairebé totes tan sola com la Robin Wright d’En un lugar salvaje. Li sobra algun subratllat innecessari, com la metàfora de la cria d’ovella desatesa. J. Batlle