La reina del pedal El 1924 Alfonsina Strada va disputar el Giro d’Itàlia i va completar els 3.613 quilòmetres

Com podien ni tan sols imaginar els participants en el Giro d’Itàlia del 1924 que cent anys més tard la cursa començaria a Hongria i es veuria arreu del món. De la mateixa manera, ara sembla inconcebible que en aquella edició de la corsa rosa podria competir una dona, l’única que ha disputat el Giro en 105 edicions: Alfonsina Strada.

Nascuda el 1891 a Castelfranco Emilia, província de Mòdena, terra de tortel·lini i lambrusco, Alfonsa Strada va ser la segona dels deu fills d’una parella de jornalers analfabets. D’extrema pobresa, la família va tirar endavant en un entorn insalubre amb els ingressos que els proporcionava un orfenat, a canvi de col·laborar en la criança de nens abandonats. El pare de l’Alfonsa, Carlo Morini, va aconseguir la vella bicicleta del metge del poble i així va començar a pedalar la futura ciclista.

Participava en curses dominicals sense que ho sabessin els seus pares, a qui deia que anava a missa. Quan va descobrir el truc, la mare li va dir que si volia continuar competint s’havia de casar. Així ho va fer, i el seu cognom va canviar quan va contreure matrimoni, amb 14 anys i uns mesos, amb el mecànic Luigi Strada. El regal de noces va ser una bicicleta de competició. La passió de l’Alfonsina tenia via lliure i es va concretar amb un trasllat a la capital del ciclisme italià de l’època: Torí.

La fama de la jove ciclista es va estendre gràcies a un mentor, Carlo Messori, que seria el seu segon marit després de la mort de Strada. L’Alfonsina va batre les millors ciclistes, va competir a Rússia, on va rebre una medalla de mans del tsar Nicolau II, i va establir un rècord de velocitat: 37,192 km/h. La van contractar els velòdroms de París i finalment, el 1917, va fer el primer cop agosarat de la seva carrera: llicència en mà es va presentar a la redacció de La Gazzetta dello Sport i es va inscriure al Giro de la Llombardia. Després de revisar tots els reglaments i comprovar que no hi havia res que li impedís competir amb els homes, va ser acceptada. Alfonsina Strada va arribar última, amb dos corredors més, i va ser una dels 29 (de 54) que van completar els 204 km de la cursa. El seu èxit va aixecar moltes crítiques, com recull Paolo Facchinetti a Gli anni ruggenti di Alfonsina Strada, però això no va fer res més que encoratjar-la. L’any següent va tornar a la Llombardia. Van acabar 22 de 36, i Strada va batre a l’esprint Carlo Colombo per eludir l’última plaça. Un altre èxit majúscul. Era “la reina del pedal”, però també “el dimoni amb faldilla”. Era famosa.

“Ara veureu si les dones sabem anar amb bicicleta com els homes”, va proclamar Alfonsina Strada el 1924... I es va apuntar al Giro d’Itàlia, on va aparèixer com a Alfonsín en la inscripció. Aquell Giro va ser víctima d’un boicot dels principals equips i va obrir la porta a corredors isolati, els individuals. Per aquí va entrar ella i per aquí va poder demostrar de quina pasta estava feta. Per a un Giro en crisi, Strada era una campanya publicitària magnífica. Tot Itàlia sortia a la carretera a veure passar el Giro... i Alfonsina Strada, lluitant amb els homes de tu a tu. Van ser 90 els participants (va dur el dorsal 72) i va completar les 12 etapes, de 300 km de mitjana. Perdia temps, però només en dues va ser última. El seu objectiu era Milà, i no li feia res ni tan sols aturar-se durant el recorregut a signar autògrafs. Com va relatar un cronista de La Gazzetta: “Per la carretera no se sent cap altra pregunta que aquesta: ‘I l’Alfonsina? Quan arriba? Per on va?’”.

A quatre dies del final va ser desqualificada per un fora de control, després de diverses caigudes i punxades. Fins i tot va trencar el manillar i el va reparar amb el pal d’una escombra i una corda. Li van permetre continuar, tot i que sense dorsal. Una etapa de 415 km la va completar amb 21 hores de pedaleig continu i va replicar als seus crítics, que no suportaven que competís amb homes: “Tinc un marit internat en un manicomi i una filla per mantenir. Amb els premis que guanyo tiro endavant. Què preteníeu que fes? De puta? No em penedeixo de res”. Va completar els 3.613 km, com només 30 dels 90 inscrits, però el Giro ja no la va tornar a admetre. Alfonsina Strada va obrir un taller de bicicletes a Milà i va morir d’un infart el 1959, quan mirava d’arrencar la seva moto, una Guzzi 500. ● 3Nt D’una família humil, es va haver de casar per poder competir lliurement

La gent sortia a la carretera a veure passar el Giro, però només preguntaven: “I l’Alfonsina? Quan arriba? Per on va?”

B