Sense procés i amb eleccions

Les jornades del Cercle d’Economia d’aquest any són les primeres en més d’una dècada, des del 2011, ja amb la sentència del Tribunal Constitucional de cos present, que transcorren sense el procés o les seves seqüeles directes –la sortida d’empreses fora de Catalunya o el judici i la condemna dels líders polítics independentistes– com a eix dominant. Precisament el moment zenital de l’any passat va ser la petició de l’indult per als empresonats. D’allà va sorgir una lectura tranquil·litzadora sobre l’afer, no només per a Catalunya, sinó també per a Espanya.

Ara les taules dels ponents tornen a girar entorn de les qüestions prosaiques, que eren la tònica dominant del passat: la gestió dels negocis, les peticions de mesures econòmiques als governs central i català, i com no podia ser d’altra manera, l’expedient dels impostos, que tant obsessiona els empresaris. És un cant conegut: com menys i més baixos, millor. Aquest any la petició d’energia barata, anhel que comparteixen amb la majoria social, s’ha colat a l’agenda.

L’optimisme associat amb l’encara incipient primavera, malgrat el moment avançat de l’estació, domina l’atmosfera al front marítim barceloní, embotit ja de turistes, com els salons de l’hotel on se celebren les sessions. I com testifiquen els empresaris del sector que assisteixen a les jornades.

Les empreses, especialment les grans, recuperen la facturació i els beneficis previs a la pandèmia, i els comentaris de satisfacció s’imposen aclaparadorament en petit comitè entre els executius i propietaris. Les mencions a la guerra d’Ucraïna enfosqueixen un segon les cares, fins que es recorda que, de moment, els comptes de resultats aguanten. N’hi ha pocs que reparin en els auguris d’una recessió per a mitjans de l’any vinent que es dibuixen a l’horitzó.

Els assistents van fer boca el primer dia amb la Copa de l’Amèrica. I res millor que ferho al costat del mar. Primer gran esdeveniment per vigoritzar la ciutat després d’uns quants anys sense anuncis espectaculars.

És un dels pocs expedients que ha suscitat el consens de totes les administracions, incloent-hi la de l’alcaldessa Ada Colau. Per cert, la batllessa va anar a cantar les quaranta als patricis de l’economia –patrocinar les jornades li ha donat aquest dret– sense aconseguir alterar-los. Fins a aquest punt veuen les coses de manera diferent respecte al passat recent. L’esdeveniment de competició de vela també ha donat peu a una altra rara avis al cel barceloní: l’oferta de diners privats per fer-lo possible.

Més enllà de la conjuntura, l’altra gran qüestió de les jornades, menys airejat públicament però abordat amb tanta intensitat o més que l’anterior en totes les converses dels assistents que són socis, són les pròximes eleccions per elegir el successor de Javier Faus, l’actual president del Cercle. Els dos precandidats –el procés formal es posarà en marxa la setmana que ve– van des

Per primera vegada en més d’una dècada la crisi política no ha estat el centre

cartar fa temps fusionar propostes, cosa que obligarà a fer campanya i comptar vots. És una autèntica novetat en aquest fòrum, que tot i ser el més obert, plural i transversal de la societat econòmica barcelonina, no deixa de ser conservador.

Rosa Cañadas i Jaume Guardiola han aprofitat l’esdeveniment per acostar-se discretament als socis que s’han arribat a la Barceloneta.

Entre aquests socis hi ha un cert temor de la divisió; no pas per la diversitat d’opcions, opinions i propostes, asseguren. En el Cercle sempre ha cohabitat gent que pensa diferent sobre gairebé tot, des de la política fins a l’economia, la cultura o el lleure. Però fins ara han aconseguit emetre un missatge comú. De vegades, potent; en d’altres, més feble.

Crides majoritàries a un procés electoral transparent, de bones pràctiques que eviti malentesos o suspicàcies. Esperit de consens i lectura amable, cordial i oberta de les regles de govern d’aquest veterà i singular fòrum de la societat econòmica barcelonina. ●