La Vanguardia (Català-1ª edició)
Goirigolzarri i Pallete apressen a reforçar l’autonomia econòmica europea
El president de CaixaBank i el de Telefónica demanen reduir la dependència exterior
La pandèmia primer i la invasió d’Ucraïna després han exposat amb tota la cruesa la dependència industrial, energètica i tecnològica d’Europa. Una situació que urgeix revertir com més aviat millor, perquè el món ha canviat i no tornarà a l’estadi anterior a la crisi de la covid i de l’agressió russa, van coincidir José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank, i José María Álvarez-Pallete, president executiu de Telefónica, en una trobada durant les jornades del Cercle d’Economia per analitzar els desafiaments d’aquesta nova època.
Els dos directius van assenyalar que ens trobem davant canvis estructurals en què Espanya i Europa han de preparar-se. Els trencaments de les cadenes de subministrament que han causat tants problemes a empreses i consumidors, la falta de xips procedents de l’Àsia i ara el conflicte per desconnectar-se del gas i del cru rus demostren que el continent ha de reforçarse de manera estratègica. “A això cal sumar-hi que estem vivint la revolució tecnològica més gran de la història”, va afegir Álvarez-Pallete. En aquest context, Europa “no pot dependre d’entorns que no comparteixen els nostres valors”, va insistir.
Goirigolzarri va lloar la reacció de la UE davant la invasió russa d’Ucraïna. Ara bé, va subratllar que ha d’avançar en governança, amb una acció comuna més gran dels estats membres de la Unió, una visió i
“Se’ns ha de dir el valor de les nostres dades; si no, és vassallatge digital”, diu Álvarez-Pallete
Egestió comunitària de les hisendes i un reforç de l’autonomia energètica, tecnològica i de seguretat. Perquè el món pot tornar a encaminar-se a la creació de dos blocs, el de les democràcies liberals i el lliure mercat, i el dels països amb governs il·liberals i proteccionistes, va continuar. I el continent ha de calibrar el seu pes i sobirania en aquest escenari.
D’altra banda, el president de CaixaBank va apressar els organismes reguladors a establir les mateixes regles de joc per a la banca tradicional i els nous actors de l’ecosistema tecnològic que operen al sector financer. “Cal enfrontar-se a aquest tema, i els reguladors ho han de fer, com més aviat millor”, va dir. En aquest sentit, va explicar que el sector financer ha viscut els últims anys l’entrada de nous actors, com ara empreses emergents i empreses fintech, que “legítimament” volen trencar l’statu quo del sector, amb l’augment així de la competència. Però si bé considera positiva una competència més gran, va reclamar les mateixes regles del joc per a tothom, perquè l’arbitrarietat regulatòria és una “llavor d’inestabilitat”.
Álvarez-Pallete, per la seva part, va subratllar que l’actual revolució tecnològica “ha creat un nou factor de producció, que són les dades”, amb un valor desconegut per la població. “Se’ns ha de dir el valor de les nostres dades; si no, és vassallatge digital”, va advertir. A parer seu, les dades que genera una persona a la xarxa “no es poden expropiar sense contrapartida, i la contrapartida no pot ser un producte gratuït”. ●
plementar amb altres instruments. Tot i així, es tracta només d’una idea per alimentar el debat i sense garanties que tiri endavant. El nou “fons d’estabilització” tindria uns recursos del voltant d’un 2% del PIB de l’eurozona (uns 250.000 milions d’euros, amb la referència del 2019) i oferiria préstecs equivalents de fins a un 4% del PIB del país que ho sol·liciti, i que podrien tornar-se fins i tot al cap de deu anys i a baixos interessos.
Això sí, per poder accedir-hi hi hauria condicions estrictes: el país que el necessiti no podrà estar sota cap procediment de dèficit excessiu ni tampoc sota cap programa de rescat.
Espanya, de moment, ho tindria difícil poder accedir-hi, ja que és el quart país amb més deute públic i entre els que més desfasament pressupostari va tancar el 2021, amb un 6,9%. Tot i això, el procediment de dèficit excessiu està ara mateix paralitzat des que es va instal·lar la clàusula de fuita, actualment a debat.
No és la primera vegada que aquest mecanisme s’ofereix com a ajuda per donar liquiditat. El fons seria molt semblant a la línia de crèdit per la pandèmia que el MEDE va activar el 2020 amb 240.000 milions d’euros i que cap país no va arribar a sol·licitar per evitar l’estigma polític de recórrer a l’organisme que va gestionar els rescats en la crisi financera. ●
Les condicions per accedir a aquest instrument serien no tenir dèficit excessiu o estar sota rescat