La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia europea resol contra els inversors del Popular davant del Santander
La sentència considera que l’estabilitat financera està per sobre dels inversors
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va rebutjar ahir definitivament la possibilitat que els accionistes de l’extint Banco Popular puguin reclamar al Santander, entitat que el va absorbir després d’una compra simbòlica per un euro el juny del 2017.
Cinc anys després que en una nit d’infart la Junta Única de Resolució (JUR) acceptés l’adquisició del Banco Popular –llavors pràcticament en fallida– es resol una de les qüestions més difícils. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que, en virtut de la directiva de reestructuració i resolució, són els accionistes, seguits pels creditors, que han de suportar prioritàriament les pèrdues sofertes després d’una resolució. Partint d’aquest criteri, els contribuents tampoc no han de pagar en cas que un banc caigui.
En la decisió, la legislació europea no permet que l’entitat emissora o la seva successora (en aquest cas, el Santander) estigui obligada a restituir el contravalor de les seves accions ni a abonar interessos per la declaració de la nul·litat del contracte de subscripció.
A més, la interlocutòria també insisteix que en cas d’amortització total o de cancel·lació de les accions, com va ser el cas del Popular, el valor d’aquestes accions “es redueix a zero”, de manera que els titulars perden la condició d’accionistes abans de la venda al Santander, de manera que no poden exigir responsabilitats. “Qualssevol de les obligacions o reclamacions derivades que no hagin vençut en el moment de la resolució es consideraran alliberades a tots els efectes”, recalca la sentència.
La justícia europea recorda que “garantir l’estabilitat del sistema bancari i financer i evitar un risc sistèmic són objectius d’interès general perseguits per la Unió”, i tot i que admet que s’ha d’assegurar “una protecció forta i coherent dels inversors” no es pot considerar que aquesta “prevalgui” sobre tota l’estabilitat del sistema financer. Així doncs, conclou que garantir aquesta estabilitat està per sobre del dret dels accionistes.
La sentència té lloc després que el 2018 dos accionistes demandessin el Santander (arran de la compra del Popular) i sol·licitessin l’anul·lació del contracte de subscripció (del 2016, un any abans de la seva adquisició), ja que consideren que el fullet d’emissió contenia informació incompleta o bé amagava informació sobre la veritable situació financera de l’entitat.
Llavors el tribunal de primera instància els va donar la raó, però el Santander va recórrer davant l’Audiència Provincial d’A
Coruña, que va interposar una qüestió prejudicial davant Luxemburg.
Ara, aquest tribunal dona la raó al Santander, i recorda que la legislació europea sobre resolucions bancàries es du a terme en “situacions de màxima urgència” en entitats i empreses “inviables, o amb probabilitat de ser-ho”. Pels jutges, indemnitzar els creditors “qüestionaria tota la valoració en què es basa la decisió de la resolució”.
No obstant això, en la sentència es recorda que el dret europeu preveu una salvaguarda que permet a accionistes i creditors afectats per una resolució que, si demostren que van patir més pèrdues amb aquesta resolució que si hagués estat per via ordinària, poden reclamar la devolució de la diferència.
El Tribunal Suprem espanyol havia deixat en suspens els recursos presentats pels accionistes del Popular fins a conèixer aquesta sentència definitiva. En total, es calcula que s’han obert unes 17.000 causes amb motiu de la resolució del Popular. ●
La controvèrsia neix després de l’absorció del Popular per part del Santander l’any 2017