Un atac d’Ilinx

La seva carrera ha girat sempre a l’entorn de les emocions, estudiar-les per comprendre-les i divulgar-les. Així va néixer el seu llibre Atlas de las emociones humanas (Blackie Books), un compendi exhaustiu sobre tot el que sabem de l’evolució del nostre sentir emocional al llarg de la història i en diferents cultures, les diferents maneres en què s’han percebut i representat les emocions. Ens explica, per exemple, com el badall d’un home del segle XI era una demostració d’amor o que tots hem viscut un atac d’Ilinx: joia de donar-li puntades a una paperera a l’oficina o obrir la finestra i tirar els papers, una cosa bastant comuna. Ola necessitat sobtada de donar un petó a algú: basorèxia. O la pena agredolça dels japonesos per la fugacitat de la vida: mono no aware. “Quan passes temps pensant en aquestes emocions et dones permís per sentir-les”.

Els machiguenga del Perú no tenen la paraula preocupació. No es preocupen?

Hi ha cultures que no tenen una paraula per a una emoció perquè per a ells no és important i, tot i això, en tenen moltes per matisar una mateixa emoció. Una tribu australiana té quinze paraules per a diferents tipus de por. I per a algunes cultures les emocions tenen sabors i textures.

Des de quan som conscients de les nostres emocions?

Ningú no va sentir emocions fins al 1830. Al seu lloc parlaven de passions, sentiments..., i les explicaven de manera molt diferent a com les entenem avui dia.

Mera qüestió de lèxic?

De cultura. A l’antiga Grècia creien que la ràbia la portava un mal vent, i els primers cristians pensaven que l’avorriment podia ser introduït en l’ànima per dimonis. No va ser fins a principis del segle XIX que els metges van començar a interessar-se per les emocions i la seva relació amb el cos.

Quines emocions ens defineixen avui?

De les que sento parlar més sovint són l’ansietat, el dolor, la felicitat i l’amor.

Ja.

Avui dia pensem en la felicitat com una cosa que podem conquerir, però happiness (felicitat) prové de happ, paraula d’origen indoeuropeu que significa atzar, una cosa inesperada, accidental. La felicitat ve de l’inesperat, no és una cosa que es pugui generar.

Què afegeix a les meves emocions saber que existeix la matutolipea?

Si et despertes al matí sentint-te trist i gris, crec que és un consol saber que existeix una paraula per a això. Si pots anomenar un estat emocional, aquest perd part de la seva intensitat, del seu poder.

N’està segura?

Hi ha estudis científics sobre l’emodiversitat: la gent que és capaç d’identificar un rang major d’emocions és capaç de lluitar millor amb les anades i vingudes de la vida. Hi ha una connexió entre tenir molts noms diferents per a les emocions i ser capaç de gestionar-les millor.