La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La feina del CNI és informar el Govern central”
Fernando Rueda Periodista i professor universitari expert en espionatge
Fernando Rueda (Madrid, 1960) és l’espia dels espies espanyols. Periodista i professor de la Universitat Villanueva, ha fet córrer rius de tinta sobre les activitats secretes del Centre Nacional d’Intel·ligència: escoltes, dossiers, muntatges i les accions més brutes de l’espionatge.
Es compleixen 20 anys de la refundació del CNI. Creu que ha complert les expectatives que tenia quan va mudar de pell?
Quan el 2002 es canvia el CNI és per una reacció a tots els escàndols greus que hi havia hagut fins aquell moment. Intenten vendre una nova imatge, però és només això. El CNI no és ni la Policia, ni la Guàrdia Civil, ni els Mossos. És un servei secret que treballa per informar el Govern central dels temes més greus i més preocupants que l’afecten. La seva feina és informar únicament i exclusivament el Govern central. Això era abans i és ara.
Considera que l’escàndol Pegasus està deteriorant la imatge del CNI?
Hi ha molta gent que no vol donar la bufetada a la cara del seu amic. Entre el Govern espanyol i els independentistes sembla que no hi ha una guerra, sinó que estan clavant puntades de peu al cul del CNI. El Govern central duu a terme anualment una llista, en què diu què ha d’investigar. El Govern central ho diu i el CNI compleix ordres. I quan ha de fer una punxada ho demana a un jutge. Per tant, hi ha crítiques al CNI que són clarament injustes, perquè compleix amb la seva feina. El que ens pot agradar o no és el que el Govern central li diu que ha de fer.
Queda en evidència el CNI quan la Moncloa informa que el president ha estat espiat?
Aquí el que queda clar és que els sistemes de contraintel·ligència no han funcionat. És veritat que l’atacant sempre té avantatge, perquè és qui crea el virus, però Pegasus existeix des de fa anys. Per tant, s’havia d’haver produït un mecanisme de defensa. Hi ha hagut un error de seguretat. Part d’aquest error s’hauria d’haver avançat pel CNI, sens dubte. Però també és veritat que el CNI té uns protocols i no exerceix el control diari de les converses del president.
En quin lloc queda un país on al president li han robat 2,5 gigues de dades?
Al mateix nivell que els Estats Units, Merkel, Mohamed VI... El problema és que nosaltres n’hem fet un reconeixement. Convocar una roda de premsa des de la Moncloa per reconèixer que t’han espiat el telèfon del president i la ministra surt bastant dels comportaments habituals. Una interpretació des del meu punt de vista és poder defensar que “ha estat legal el dels independentistes, però el meu ha estat il·legal’.
Això afecta la reputació del CNI entre altres cossos d’intel·ligència d’altres països? Sens dubte. Això mostra que hi ha una clara manca de confiança del Govern espanyol, almenys del president i d’alguns ministres cap al CNI. Aquesta falta de confiança, evidentment, provoca un deteriorament. El problema és que hi ha vegades que els serveis secrets amics, de sobte, deixen de passar-te informació sensible perquè pensen que no ets segur, tot i que això dura el que dura. Tot es recupera.
La recuperació de la imatge i la reputació pot passar per les dimissions?
Els sistemes habituals tenen un tallafoc perquè aquests temes no arribin al president. El primer que fan és posar un alt càrrec al comandament del servei d’intel·ligència, algú de la seva confiança que pugui dimitir si s’arriba a aquest extrem. A Espanya hi ha un altre tallafoc que és la ministra de Defensa. En l’escàndol del 95, primer va dimitir el director del Cesid, després el ministre i després el vicepresident. I va quedar allà. Però, de fet, qui n’és el responsable? El president.
Qui ha donat més feina al CNI?
L’espanyol més espiat o amb la carpeta més grossa era Arnaldo Otegi. El que més rius d’informes, rius d’escoltes i rius de tot ha comportat ha estat el terrorisme d’ETA, amb moltíssima diferència. Des de l’última dècada, a més del gihadisme, que s’emporta la gran majoria de les d’energies, els partits independentistes. Hi ha hagut una feina enorme del CNI per informar el Govern espanyol del que passava, per obtenir informació. De vegades amb algun èxit i d’al
Bretxa de seguretat “Pegasus existeix des de fa anys; hi hauria d’haver hagut un sistema de defensa”
Descrèdit “Els serveis secrets amics et deixen de passar informació perquè no et veuen segur”
tres amb fracàs.
Quin ha estat el màxim fracàs?
El problema és que tant els èxits com, sobretot, els fracassos no es coneixen gaire. Un dels fracassos més grans va ser el de les urnes de l’1-O: estrepitós. Per un motiu: perquè el director del CNI, Sanz Roldán, va cometre la gosadia de dir a Mariano Rajoy que no hi hauria urnes perquè ells no les tenien. Llavors, esclar, quan Rajoy va dir públicament que no hi hauria urnes...
I l’èxit més important?
El final d’ETA. Absolutament, sobretot per com ho va fer el sistema d’espies. És a dir, que caiguessin totes les cúpules d’ETA sense que els terroristes sabessin per on els venien. Doncs això va ser una demostració del que és un servei secret, que, per cert, no havia de demanar ordres judicials perquè tot passava a França. ●