La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aragonès és un perill, ara sí
La Moncloa afirma que no coneixia els objectius del CNI, però sí que sabia què feia Aragonès quan l’espiaven: negociava amb Sánchez a la Moncloa. Aragonès és un perill? Per a Sánchez, ara sí. I ja busca un forat a l’agenda per reunir-s’hi
Tres minuts no són res perquè Pere Aragonès manifesti la seva indignació per l’espionatge del CNI, però són suficients per escenificar-ho davant Pedro Sánchez, recordar-li la “gravetat de la situació” i que ha d’abordar-se “cara a cara”. Tres minuts és temps de sobra per posar en evidència que la distància no és ruptura institucional, que ERC no lliurarà el relat a Junts i que la pilota ara la té Sánchez.
El que es va certificar dijous al Congrés és que Aragonès és una amenaça per a l’Estat. Si el CNI l’espiava amb autorització judicial és perquè la Unitat de Defensa dels Principis Constitucionals té com a missió “prevenir i evitar qualsevol amenaça per a la integritat territorial d’Espanya”, i la Directiva Nacional d’Intel·ligència, aprovada pel Govern socialista, inclou el moviment independentista com a objectiu informatiu.
La Moncloa afirma que no coneix els objectius del CNI. Però sí que tenia coneixement de les activitats d’Aragonès quan va tenir lloc l’espionatge. L’independentisme de bressol del president no amaga que llavors, a ERC, “ja érem on som”: negociant amb el PSOE, “ampliant la base” aliens als escarafalls de Junts, apuntalant el pragmatisme i l’aposta pel diàleg... Si l’espionatge va ser durant el 2019, Aragonès era vicepresident i conseller d’Economia; a l’abril, Manuel Marchena el va deslliurar de declarar al judici de l’1-O al Suprem, i l’1 de desembre prenia cafè amb Sánchez a la Moncloa. Posats a espiar... aquella nit va mirar l’Atlètic de MadridBarça en un pub irlandès de Madrid. Messi va marcar en el minut 84. Va guanyar el Barça.
Aleshores, Oriol Junqueras havia proclamat Aragonès com el rei de la gestió i ERC es presentava com a hereva del seny perdut per Junts. En ple debat fallit d’investidura de Sánchez el juliol del 2019, des de la cabina telefònica de la presó Lledoners, Junqueras va fer que els seus enviessin missatges a Carmen Calvo: “Que no m’equiparin amb Quim Torra ni m’encolomin la unilateralitat”. Aquell 30 de desembre, amb la Junta Electoral que suspenia Torra abans del debat definitiu d’investidura de Sánchez amb els vots d’ERC, Junqueras va insistir als seus des de la presó: “Cal desbrossar el camí, tindrem esgarrapades, però algú ha d’obrir el camí”. Cinc dies després es va atacar amb Pegasus el telèfon d’Aragonès.
ERC negociava una taula de diàleg, però era “a la llista dels més perillosos” per al CNI, “com els gihadistes”, lamenta Aragonès. El president ha donat per trencada la confiança amb el Govern espanyol, tot i que el futur de les seves relacions –Junqueras defensa que “cal dialogar amb el teu pitjor enemic”– depèn de Sánchez. El missatge de la Moncloa es repeteix des del 18 d’abril: “Cal recompondre la relació”. La resposta des del Palau de la Generalitat, també: “Cada dia que passa ho posen més difícil”. El temps juga en contra de tothom, en això hi ha unanimitat. El 20 d’abril en una trobada fortuïta en un AVE – Yolanda Díaz, Pablo Iglesias i membres de l’equip de Sáncheze anaven al mateix tren– es va insistir en les bones intencions. Óscar López confiava en les qualitats guaridores de Félix Bolaños, però no hi va haver cap miracle.
I la compareixença de Paz Esteban reafirma el president: només li val una explicació de Sánchez, que es desclassifiquin els arguments del jutge que motiven l’espionatge i que hi hagi cessaments. Si a la Moncloa creuen que amainarà la tempesta, “no calibren bé” la determinació d’ERC, afirmen. Aragonès ha fet un pas endavant com a líder, acapara més atenció internacional que mai –ahir va conversar amb Ursula von der Leyen, un tuit seu va aparèixer a la portada del Financial Times dins de la informació de l’espionatge a Sánchez...– i les enquestes internes somriuen a ERC en unes hipotètiques generals.
A les files socialistes poden donar per fet que ERC no deixarà caure Sánchez. I ERC llança el repte: “Quantes votacions poden guanyar compaginant Ciutadans i Bildu?”. “Si no volen donar explicacions,
Aragonès ha fet un pas endavant, acapara més focus que mai i les enquestes internes somriuen a ERC
que convoquin eleccions”. L’amenaça forma part de l’escenografia, perquè els republicans no estan disposats a abandonar espais de negociació ni sucumbir els exabruptes de Carles Puigdemont, que donen per mort el diàleg. Les decisions sobre el futur de la legislatura es prendran en cada moment i en funció del context. “I llavors, si no han actuat, les lleis cauran”. Aragonès és un perill? Per a Sánchez, ara sí. “Cal resoldre-ho”. I tres setmanes després, busca un forat a l’agenda...