El diputat que se sap tots els trucs

“Hi ha moltes maneres d’obligar algú a agafar una carta. Posem per cas que el 2 de trèvols, talla per on vulguis, aquesta és la teva carta de tall, mira quina és...”, somriu David Pérez (l’Hospitalet, 1960), mentre mostra un dels trucs amb què li agrada sorprendre. El diputat del PSC es va aficionar a la prestidigitació gràcies a un llibre divulgatiu de Wenceslao Ciuró que li van comprar amb 10 anys, i que conserva entre les diverses desenes de manuals i estris d’il·lusionisme que té a casa. “La gent està molt predisposada que li facin màgia”, diu.

La cita amb Pérez és en un bar popular de Ciutat Vella, on arriben grups de turistes per menjar seitons fregits. L’ha triat perquè n’és un assidu, i ha portat les cartes, que són el seu fort. Quan queda amb amics li demanen que les porti, i admet que de jove el van ajudar a lligar amb noies. També fa desaparèixer mocadors i altres objectes, però dubta sobre què o a qui faria esvair. “Ada Colau... i la faria reaparèixer a Madrid!”, diu a la fi.

Ha viscut sempre a l’Hospitalet, on va néixer, en una família d’esquerres, amb avis republicans, un oncle que va formar part dels maquis i un altre, militant socialista. Amb 16 anys i mentre estudiava als Salesians, es va afiliar al PSP de Tierno Galván, amb l’actual ministre Mi

Amb 10 anys es va aficionar a la màgia; avui faria desaparèixer Ada Colau, “i la faria reaparèixer a Madrid”

quel Iceta. Després va passar al PSC i va estudiar Dret, però ho va deixar –va ser un error, admet– per aconseguir una plaça de funcionari a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Se sentia còmode fent carrera a l’administració fins que Celestino Corbacho li va oferir participar en la seva candidatura. Sota el seu guiatge va ser regidor, després tinent d’alcalde (1991-2003) i diputat al Parlament des de 1999. Amb més de dues dècades d’experiència, és un dels polítics més veterans, juntament amb el socialista Jordi Terrades. Pérez ha estat portaveu adjunt del Grup Socialista i secretari segon de la Mesa i ha format part de diferents comissions, tot i que s’ha especialitzat en l’àmbit de seguretat i el control de la CCMA, l’ens que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio. Al partit no ha tingut grans responsabilitats orgàniques i ha mantingut un perfil discret. Probablement una de les seves habilitats ha estat no guanyar-se enemistats.

“He après molt en aquests anys, però una cosa essencial és que cal parlar amb tothom, tenir bon rotllo amb tots, ‘bon dia, com vas, pren un cafè, què fa la família....’. Sigui del partit que sigui. Al Parlament, a vegades ‘si no ets de la meva escuderia ni et saludo’, sobretot en els últims anys, i això no està bé, jo conservo amics de les primeres legislatures”, subratlla. També ha après que “el 90% del que passa al Parlament resta allà”, no transcendeix ni es torna res. “Fem moltes reunions, molts dictàmens, moltes resolucions, que segurament no li interessen a ningú”, admet.

Amb els diputats nous, i no només del seu grup, fa pedagogia sobre com funciona la Cambra, no tan sols en el procediment legislatiu. “Si han de fer alguna pregunta parlamentària o interpel·lació, els aconsello que pri