El comensal intolerant

Un nou amic de tota la vida, Fernando García, em cita a dinar en un restaurant d’Osca. Intueixo que abonarà el compte i per evitar escenes –hi ha res més espanyol que barallar-se per pagar un ull de la cara?–, li regalo un bitllet de loteria i miro d’evitar els plats amb suplement del menú, a preu fix.

La meitat dels plats afegeixen entre parèntesis uns números, del zero al deu!, que, antic de mi, confonc amb possibles suplements. El propietari aclareix el dubte. –No, els números es corresponen a al·lèrgies o intoleràncies.

Jo no dic que les intoleràncies o les al·lèrgies no tinguin fonament, base científica o raó de ser encara que semblen ideades a la mateixa Minnesota per fotre la bona taula, reducte de l’hedonisme mediterrani.

És veritat que d’intoleràncies i al·lèrgies a taula n’hi ha hagut sempre, especialment a les marisqueries, les albors de la cuina de mercat i els menús cantats.

–Jo demanaré percebes, la pasta amb tòfona i quatre llagostins.

Tot era sentir la convidada i notar una al·lèrgia estranya, en forma de veu interior que deia “carallot!”, símptoma amb un ressò molest que s’agreujava quan la

Les al·lèrgies a taula no són noves: jo ja en patia quan la convidada demanava tòfona

susdita deia, havent sopat, que havia de matinar.

Les al·lèrgies i les intoleràncies han arribat per quedar-se i aviat serà una raresa no tenir-ne cap. Si un es vol fer l’interessant –com manen els cànons de les cites–, comença malament si tant li fa el pollastre del Penedès com el cebiche amb fals caviar (el que és fals és l’últim). Ser de bon conformar i tenir un organisme normal fa antic.

Els cuiners es queixen, tot i això, que hi ha molt intolerant pragmàtic i megaflexible –els anomenats torracollons–, que apel·la a la lactosa, el gluten o l’all segons els convingui a les seves apetències, sobretot si les postres són de xocolata, un gust gloriós que agermana la humanitat, uneix els gèneres i predisposa per a la pràctica del sexe.

Els temps i la ciència afavoreixen la salut però també la ximpleria, i arribarà el dia que un enyorarà aquelles convidades a qui els agradaven tant els suggeriments del dia. I de la nit. ●

ferint en la feina del dia a dia dels professionals de la gestió i servei públic, les coses no van igual.

Rafael Mas Barcelona