La Vanguardia (Català-1ª edició)
Així van identificar el presumpte violador d’Igualada
Les imatges amb els seguiments del jove van acabar de delatar-lo
El dijous 24 de febrer, a les 13.21 h, 115 dies després de la violació i intent d’assassinat d’una menor a Igualada, els Mossos d’Esquadra van posar nom i cognoms al sospitós, que només un mes abans havien localitzat entre un grup de joves que aquella matinada de Halloween van fer malbé les llunes d’un parell de cotxes.
Explicat així sembla fàcil. Però la lectura de part del sumari de la investigació feta per la unitat central d’agressions sexuals (UCAS) de la policia catalana revela una feina minuciosa i especialment laboriosa en què els investigadors es van implicar amb passió per posar nom i cognoms al sospitós que van gravar algunes càmeres de seguretat del polígon abans i després de la salvatge agressió.
Les primeres setmanes es van dedicar a descartar opcions. Van mirar coartades i fins i tot van abalisar, van seguir i van intervenir les comunicacions d’un sospitós que van acabar descartant. Aquell descart va coincidir amb una altra descoberta. Perquè en aquesta investigació, mentre un grup de policies seguia una línia, d’altres estudiaven altres opcions.
La matinada dels fets un veí d’Igualada va gravar amb el telèfon un grup de joves, deu nois i una noia, saltant sobre uns cotxes estacionats al costat de la discoteca Epic. Aquell enregistrament el van aportar als Mossos en la denúncia que van interposar a la comissaria d’Igualada pels danys al vehicle, al qual van trencar la lluna perquè hi van saltar a sobre.
L’UCAS va analitzar tots els incidents ocorreguts aquella matinada pels volts de la discoteca i a tot Igualada. I van trobar la denúncia pels danys als cotxes i, més important, el vídeo que l’acompanyava. Van veure les imatges i del grup d’onze els va cridar l’atenció un, allunyat de la resta, que quan va descobrir que els gravaven es va tapar el cap amb la caputxa d’una dessuadora blava.
La imatge era borrosa, però els va permetre relacionar-la amb les que ja tenien de l’autor de l’agressió i que havien captat les càmeres de seguretat. La mateixa complexió, sabatilles, color de la roba i cabells rossos. A cada un dels integrants d’aquell grup de joves, l’UCAS li va posar un número. Un per un els van identificar a tots amb l’única finalitat de posar nom a qui realment els interessava, el número 11.
Durant setmanes, els investigadors, d’acord amb el jutge i el fiscal, van seguir, van vigilar i van intervenir els telèfons de tot el grup a mesura que s’anaven identificant. Els van citar amb l’excusa de la denúncia pels cotxes i els van insistir a saber detalls d’aquell jove número 11 a qui gairebé tots havien vist aquell dia per primera vegada.
El desconegut per a gairebé tots va arribar acompanyat d’un menor de 15 anys, I.M.F., i es va unir a la resta a l’estació d’Igualada. Gairebé tots recordaven que va aparèixer amb una motxilla negra plena d’ampolles d’alcohol i gots. I que el menor el va presentar a la resta com un bon nano que havia tingut problemes amb l’alcohol. Cap dels interrogats no va encertar a trobar el seu nom.
Els policies es van centrar llavors en el telèfon de l’amic del seu sospitós i van analitzar les trucades que va fer aquella matinada. Es van fixar en un número amb què va interactuar una desena de vegades i que estava posicionat als voltants de la discoteca Epic durant l’agressió sexual.
El telèfon corresponia a una persona jurídica, una empresa dedicada al sector de les telecomunicacions amb seu a Cartagena, a Múrcia. Els investigadors van sol·licitar per correu electrònic la identitat del treballador i la responsable de compres no va trigar ni 24 hores a respondre: Brian Raimundo Céspedes Mendieta. Els seus caps el van ubicar en un domicili anterior, a Gualba, però els Mossos no van trigar a saber que s’havia empadronat al número 13 del carrer Sant Sebastià d’Igualada on vivia amb el seu gos. Des d’aleshores no el van perdre de vista.
El van fotografiar i van comparar les noves imatges amb les que tenien de la matinada de l’agressió. Van saber dels seus antecedents per violar la seva germana, i van confeccionar un perfil criminal amb les dades que va aportar una parella que el va denunciar per maltractaments i la seva mare, que el va fer fora de casa.
La matinada de la detenció els Mossos estaven convençuts que eren davant l’home que havien buscat sense parar, malgrat que ja sabien que el seu ADN no apareixia a les restes trobades a la víctima. Ella sí que va deixar el seu rastre a l’americana que ell portava aquella matinada; una prova que el va acabar d’acorralar. ●