La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense recursos extraordinaris per al pla especial de Collserola
Promoure corredors biològics per protegir la biodiversitat, un dels reptes del parc natural
Un any després de l’aprovació definitiva per part de la Generalitat del pla especial de protecció del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), el pressupost per a aquest espai protegit es manté aquest any en uns 6,3 milions d’euros, sense preveure, de moment, partides extraordinàries per impulsar algunes de les línies definides al document. Representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i del consorci del parc van explicar ahir, en una visita a Collserola, que és important fomentar el paisatge agroforestal i promoure corredors biològics per protegir la biodiversitat, però van admetre que, almenys durant aquest 2022, no es contemplen grans accions en aquesta línia.
Cal destacar que el pressupost del 2021 i del 2022, aproximadament els 6,3 milions d’euros esmentats, és inferior a l’aprovat 20 anys enrere, de 6,8. El màxim històric es va assolir el 2007, amb 8,2 milions. El parc es nodreix principalment de les aportacions de l’AMB i de la Diputació de Barcelona, i el gruix dels seus recursos econòmics es destinen al personal.
L’àrea protegida, que inclou una superfície de 8.156 hectàrees en nou municipis, és el gran pulmó verd de Barcelona i de l’àrea metropolitana, amb més de sis milions de visitants a l’any. Un dels reptes és fer compatible l’alta afluència de persones amb la protecció d’espais d’alt valor ecològic.
Precisament, el PEPNat defineix un espai de transició entre les zones naturals i les urbanes amb l’objectiu de traslladar les activitats de lleure a l’exterior. Així mateix, es pretén reduir l’efecte barrera provocat per carreteres, línies ferroviàries i altres infraestructures i habilitar passos de fauna en enclavaments com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs. “Collserola no és una illa, plantegem punts de connexió amb la serra de Marina, el Garraf, el Llobregat..., i també a l’interior del parc”, va apuntar Laura Cid, ambientòloga de l’AMB i integrant de l’equip redactor del PEPNat.
Des del cim del Puig Madrona, el biòleg Seán Cahill va mostrar l’extensió de la massa forestal i va reivindicar la necessitat que les activitats agrícoles i ramaderes guanyin pes per consolidar “un paisatge mosaic”. “Sí que tenim boscos madurs, que són la joia de la corona, però no ens interessa que tot es converteixi en bosc”, va subratllar Cahill.
L’amenaça d’un gran incendi fa encara més urgent la necessitat d’incentivar la recuperació de finques i de pastures. També es recomana augmentar el nombre de ramats d’ovelles i cabres, que netegen la vegetació eficaçment. Tot suma per respondre a un eventual foc. ●
El jutge d’instrucció 21 que investiga la causa de les subvencions contra Ada Colau recrimina a l’entitat que es va querellar contra l’alcaldessa que deixi d’impulsar “una causa general contra l’Ajuntament de Barcelona”. La contundent resposta la recull una interlocutòria dictada ahir en què el magistrat denega la realització de més proves. L’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, entitat formada per membres anònims, va reclamar al magistrat prosseguir amb la investigació i va demanar la revisió de totes les subvencions que van ser concedides a entitats suposadament afins a l’alcaldessa entre 2014 i 2021.
La Fiscalia ja va carregar contra la petició acusant l’entitat d’impulsar una investigació “per si de cas” trobaven cap irregularitat, el que es coneix com una investigació prospectiva. En el mateix sentit s’expressa el jutge, que lamenta que l’entitat sol·liciti “una investigació purament prospectiva proscrita pel dret penal”. Considera “improcedent i innecessària” la revisió de tots els convenis i retreu “que no es pot fer de les presents diligències una causa general contra el govern de l’Ajuntament i més després de la declaració de la interventora”. La compareixença de la interventora delegada de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament va ser clau per avalar la legalitat i l’interès públic de les subvencions que van ser atorgades per l’alcaldessa i el seu govern municipal. La contundència amb què el jutge i la fiscalia han rebutjat les peticions d’investigació de l’entitat querellant han empès els advocats de l’alcaldessa a demanar per segona vegada l’arxivament de la causa contra ella. Consideren que totes les proves que s’han practicat fins ara “acrediten que els fets objecte d’instrucció no són constitutius de cap delicte. Estem davant fets que no tenen rellevància penal”, subratllen. ●
Més superfície agrícola, més pastures, més ramats... Tot suma per combatre un eventual incendi