La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ser o no ser Tickets al nou Teatro
Els germans Iglesias continuen gestionant amb èxit la casa que havia estat el Tickets i va acollir les creacions d’Albert Adrià, que en aquests inicis protagonitzen bona part de la carta
Durant dos anys llargs, molts dels que havien gaudit al Tickets, amb el magnetisme de les seves enginyoses creacions i l’encert d’una fórmula desposseïda de la cotilla de l’interminable menú degustació, preferien mirar cap a una altra banda quan passaven a prop de les vidrieres polsoses del local, tancat i barrat.
Aquella imatge va ser símbol d’un panorama gastronòmic barceloní per al qual perdre una peça clau de l’alta cuina suposava poder deixar de ser pol d’atracció mundial. Si tancava el Tickets i ja s’havien perdut innombrables establiments sense tant renom, què vindria després? Però, per sort per a aquesta ciutat que ha sumat moltes obertures els últims temps, per a l’equip que gestionen els germans Iglesias i per a ells mateixos, professionals estimadíssims al sector i castigats en tots els sentits per la pandèmia, van tornar la llum i el guirigall a aquella cantonada.
Després del tancament d’El Barri i la compra del Grup Iglesias per Manuel Lao, el Tickets ha passat a ser el Teatro Kitchen & Bar (Paral·lel, 164). Han procurat mantenir l’aspecte del local i fins i tot la tipografia del nom en un joc subtil de no ser el que era sense deixar de ser-ho. Té sentit sense la figura d’Albert Adrià, ara concentrat en el retorn del seu Enigma? Expliquen els germans que, com a propietaris del negoci durant una dècada, volien que el Tickets “no passés a l’oblit i recuperar les creacions dels primers temps que desperten un somriure en el comensal”.
Pedro Iglesias i Joan Romans, que ha tornat com a cap de sala, reben els clients que van entrant sense parar i que intercanvien somriures amb cares conegudes de l’etapa anterior. S’hi ha incorporat, entre d’altres, el sommelier Marc Dot. I en un extrem de la cuina des d’on es controla el servei veiem Oliver Peña, que era cap de cuina de l’Enigma, cuidant els detalls i ultimant les preparacions. Treballa colze a colze amb Gabriel Suñer, durant anys mà dreta dels germans Torres i que, explica Peña, quedarà al capdavant de la nau quan ell acabi la seva tasca com a assessor en aquests inicis.
Peña hi ha incorporat plats propis que intercala entre una majoria d’elaboracions, en alguns casos amb retocs, que els clients ja havien tastat a El Bulli o quan Albert Adrià firmava la proposta al Tickets i el 41º (on Peña va ser cap de cuina) i la resta dels establiments que van integrar aquell model irrepetible d’univers gastronòmic.
A la carta Ravioli de blat de moro amb llima i chipotle, tall gelat de parmesà, amanida de tomàquet amb punzu i peix fregit.
Són nous l’amanida de tomàquet raf amb alga kombu i cancha fregida; el verat curat amb sal, un toc suau de vinagre d’arròs, greix de pernil i suc de piparra, i l’arròs negre amb xips amb ceba. Es mantenen els fregits de peix, impecables, servits amb salsa tàrtara i maionesa de yuzu (gambeta, moll o ortiga de mar) i algun mos que parteix de l’antic Bodega 1900 (que després seria Bodega Lito, però que actualment està tancat), com el mollete de cansalada amb mostassa i mozzarella, que s’ha versionat.
I, com dèiem, més clàssics de l’univers Adrià. Creacions com l’oliva esferificada, la merenga seca d’hibisc i raifort (d’Hoja Santa), com el ravioli de blat de moro amb llima i chipotle (41º), com les bullinianes air baguette amb cansalada viada ibèrica, que se serveixen indicant l’any de creació (2005) o el tall gelat de parmesà (1997), com la pizzeta de mozzarella, orenga i tomàquet del Tickets o com el milfulls de nori, tapioca, alvocat i tonyina del 41º, d’on parteixen també les ostres amanides.
Se’ns ha repetit des de la seva obertura que el Teatro Kitchen & Bar no és el Tickets, però bona part de la seva oferta, en aquests inicis, està basada en les seves creacions. Qui conegui la casa tindrà la impressió que continua provant de ser el Tickets sense, per raons òbvies, poderho ser del tot. Aleshores, ho és o no ho és? Ho hauria de ser o no? “That is the question”. ●
Hi ha un joc subtil en l’espai i la tipografia del nom de no ser el que era sense deixar de ser-ho
- Gaudir de l’ambient de camaraderia típic d’aquest restaurant. - Bones amanides amb diversos components en funció de la temporada.
- Fideus a la cassola de confiança i garantia.
- En temporada, les carxofes fregides són delicioses.
- Carn a la graella excel·lentment elaborada a la barra.
- Pàrquing impossible.