Hollywood, per bé i per mal

La tercera temporada de La noche D (TVE) ha començat amb un canvi de presentador (surt Dani Rovira, entra Eva Soriano) que ha mantingut uns índex d’audiència discrets i uns continguts que semblen renunciar a qualsevol esforç d’originalitat. Els tres minuts finals recuperen una de les inscripcions que més es troben a faltar a la televisió, l’avís de “música y voz en directo”. Malú va cantar una cançó amb la pressió visual dels crèdits del programa desfilant a tota pastilla i transmetent la sensació, tan típica dels bars, de voler tancar quan encara hi ha clients assedegats. Criminalitzada si no és el pretext per una concepció competitiva de talent show, la música a seques és una excepció. En formats generalistes, en veiem a Preguntes freqüents (TV3) i haurem d’esperar al final de La noche D per retrobar-la.

LA LOTERIA DEL CINEMA. Hollywood ha creat una mitologia que alimenta episodis de grandesa i de glòria, i abismes de fracàs i d’autodestruccció. Ara Netflix proposa el documental El misterio de Marilyn Monroe, que recopila cintes d’hores i hores de converses amb testimonis que canvien la percepció de la mort de l’actriu. És una història coneguda però les imatges recuperades són interessants i actualitzen la part del mite que conservem a la memòria, fins i tot el context que va explotar Terenci Moix a El dia que va morir Marilyn. A Paramount +, més Hollywood: una sèrie de deu capítols sobre la història del rodatge de la pel·lícula El padrí. El carisma del productor Robert Evans i del director Francis Ford Coppola confrontat a la rabiosa reacció de la màfia, que acaba acceptant el component d’heretgia d’un projecte que va passar a la història.

EXPLICAR L’HUMOR. Kike García, d’El Mundo Today, apareix a Un país para reírlo (La 2), entrevistat per Goyo Jiménez. Aquest episodi se centra en l’humor a les xarxes socials, i Jiménez comet l’error de voler ser divertit amb cada pregunta quan potser s’hauria de centrar en l’eficàcia d’una conversa forçosament fragmentada. García no decep i recorda que el que fan ell i el seu soci Xavi Puig té poc a veure amb una relectura de les fake news sinó amb el periodisme satíric –esplèndid en aquest cas– de tota la vida. ●