CAROLA GARCÍA DE VINUESA

Aquesta científica mira d’alliberar amb proves genètiques una dona que fa 19 anys que és a la presó per la mort dels seus quatre fills

administrar antibiòtics per una infecció respiratòria. I que l’última, la Laura, havia tingut febre abans de morir. A l’autòpsia li van detectar una infecció del cor: miocarditis.

A parer seu, els problemes per a Folbigg van començar quan el patòleg forense, al certificat, no va especificar la miocarditis com a causa de la mort. “La van alertar que hi havia hagut tres morts prèvies a la família i va especificar ‘causa indeterminada’”. Els científics ara saben que la Sarah i la Laura van heretar una mutació genètica a la proteïna calmodulina, al gen CALM2, que causa mort sobtada en nens petits per aturada cardíaca.

A Folbigg no només la va condemnar aquell informe forense, també la teoria que va esgrimir al seu dia el pediatre Roy Meadow, que Vinuesa qualifica de “totalment falsa”: “Una mort sobtada és una tragèdia; dues resulta sospitós, i tres és assassinat”. S’hi va afegir el que el seu marit va trobar als seus diaris personals, frases que podien semblar incriminatòries. Per això els va portar a la policia. Vinuesa subratlla que els diaris no es van presentar sencers al judici, “només algunes frases tretes de context”. “El jutge no va voler que cap expert li digués quina era la interpretació dels diaris”, recorda. Explica que, després d’aquell procés, els advocats de Folbigg van demanar a set dels millors experts del món en psicologia, psiquiatria forense i lingüística que analitzessin els diaris, i tots set van concloure que no hi havia res d’incriminatori. No entén que “aquesta pugui ser la prova que ella els va matar, és increïble”. Sobretot, tenint en compte que “eren nens malalts”. “Ella els portava al metge, i quan es van estar a l’hospital no se separava del seu costat”. Subratlla que un dels psiquiatres que van analitzar amb més profunditat Folbigg va especificar en un informe, també en un programa de televisió, que l’únic que podia concloure després d’haver llegit els diaris era que va ser una molt bona mare.

Les proves genètiques que va presentar Vinuesa davant el jutge no van servir de res. Per això, va contactar amb cardiòlegs de talla mundial que fossin experts en mutacions en calmodulina. També amb un dels principals experts mundials a fer experiments al laboratori per demostrar que la mutació era patogènica. Les conclusions d’aquest estudi van ser avalades per l’acadèmia de ciència australiana, que va emetre una opinió positiva. Exhaurides les vies legals, fins a 90 científics de prestigi, entre ells dos Nobel, van signar una petició per demanar el perdó partint de les investigacions. El 14 d’abril, el fiscal general de l’estat de Nova Gal·les del Sud hauria d’haver emès una resolució sobre aquesta petició. El dictamen, però, es va endarrerir “una vegada més”.

Sembla que els 19 anys de presó no han aconseguit enfonsar Folbigg. Vinuesa ha parlat uns quants cops amb ella. “Sorprenentment, és una dona molt positiva i generosa. Diu que li agradaria que el seu cas ajudés altres dones, i que no guarda rancúnia”.

Passi el que passi amb la petició de perdó, d’aquí sis anys (2028) Folbigg sortirà de presó. Ha complert 19 anys dels 25 (i cinc més en llibertat condicional) a què va ser condemnada. ●