La Vanguardia (Català-1ª edició)
El còmic es torna galàctic
Daniel Torres guanya el Gran Premi i anuncia les memòries de Roco Vargas
La 40a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona –que ha tornat a la presencialitat a la plaça Espanya– ha reconegut la trajectòria del valencià Daniel Torres (Teresa de Cofrents, 1958), creador de l’aventurer galàctic Roco Vargas, que va guanyar ahir el Gran Premi del Saló.
“Vaig començar el 1980 a la revista El Víbora”, recorda Torres a aquest diari en conversa telefònica, des del poble de Cantàbria on fa dos anys que viu. “Enviava les meves pàgines des de València per correu, o anava jo mateix amb tren a lliurar-les. Més tard, el 2000, em vaig traslladar a Barcelona”.
D’aquests inicis recorda que “hi havia moltes coses per fer. El llenguatge del còmic no es va descobrir als vuitanta, però la generació que vam començar llavors vam fer les coses d’una altra manera, explorant. Tots érem autodidactes i vam viure, a més, el naixement d’una indústria, fins i tot l’aparició d’un nou tipus de lector o una crítica especialitzada”.
Al cap de dos anys, Torres es va passar a la revista Cairo. “Si El Víbora reflectia el carrer, la música, l’underground i la contestació, Cairo apostava per l’exploració de gèneres, la cultura popular de sempre, l’aventura per l’aventura, guió molt estudiat...”
Allà va crear Roco Vargas, l’aventurer galàctic, de què ha publicat nou àlbums –amb fites com ara La estrella lejana (1986), en què la línia clara arriba a la seva màxima expressió– més un llibre d’esbossos. Ara prepara, justament, l’àlbum Memorias de un futuro, “que barreja il·lustració i còmic. Són les memòries de Roco Vargas, amb reportatges o documents gràfics del món on viu, com el disseny d’automòbils, la moda o l’arquitectura”. És un món, com saben els seus lectors, on tot el sistema solar està habitat, amb civilitzacions molt diferents. “En Roco es troba un jove dibuixant, que soc jo, i li explica com ha viscut”.
Altres obres destacades de Torres són El octavo día (1990) o la més recent La casa (2015), que aquest exestudiant d’arquitectura descriu com “la història d’on han habitat els éssers humans des del neolític fins avui. Em va costar sis anys de feina”.
Així mateix, el premi al millor àlbum espanyol és per a El Pacto (Nuevo Nueve) de Paco Sordo, que recrea l’univers de l’Escola Bruguera amb un dibuixant a la Barcelona dels cinquanta que decideix raptar el mític Vázquez. I la millor obra estrangera, Piel de hombre (Norma) d’Hubert i Zanzim, conte medieval en què la Bianca rep un curiós regal de la seva tia: una pell d’home que, en posar-se-la, li permetrà fer-se passar per un d’ells. La millor autora revelació (premi Miguel Gallardo) és Genie Espinosa. ●
! "# # $% & ' (