La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tardi i Grange: ‘chanson’ i violència
El matrimoni compost per la
■ cantant i actriu Dominique Grange i el dibuixant Tardi presenten Elise i els nous partisans (Salamandra), l’autobiografia d’ella, militant maoista que va patir greus cremades manipulant explosius, va interrompre la seva carrera als escenaris per centrar-se en mobilitzacions obreres, va passar anys amagada de la policia, un període a la presó i finalment, quan els seus excompanys morien de sobredosi, va trobar Tardi, que la va animar a reprendre la seva carrera artística. Sorprèn l’enorme violència i el racisme de l’Estat francès davant els emigrants algerians des de la postguerra fins als anys setanta. “No invento res –diu Grange–, tampoc no vull glorificar el meu compromís polític, és una cosa de l’època. Vaig decidir abandonar el món de l’espectacle, després del Maig del 68, per integrar-me a la classe obrera, treballant en fàbriques, cantant a les mobilitzacions”.
El 1961, “dues-centes persones van ser assassinades per la policia a París, incloent-hi nens, a les protestes per la guerra d’Algèria, són fets poc coneguts a què volíem donar visibilitat”. Tardi, amb el seu característic traç, mostra els agents llençant persones al Sena, incloent-hi nadons. “Jo era allà –diu Grange–, la policia em va clavar una pallissa, cada any hi ha una commemoració de la matança”. Elise mostra com, mentre els mitjans de comunicació mostraven un París i una França glamurosos, “hi havia una realitat que ningú no volia veure, com va passar el 1942 amb la deportació de jueus als camps nazis”.
Tardi, que va rebutjar al seu dia la Legió d’Honor, ha dibuixat conflictes com les guerres mundials o els fets de la Comuna de París. Creu que “no avancem, ara mateix som a les portes d’una tercera guerra mundial”.