La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Tots els que ens dediquem a això de la música tenim un ego monumental”
Fito Páez Músic, publica l’àlbum ‘The golden light’
Una de les obres més ambicioses de l’escena musical llatinoamericana actual va veure ahir el seu últim capítol amb la publicació de The golden light (Sony). Darrere d’aquest títol hi ha Fito Páez, referencial músic argentí, que amb aquest àlbum tanca la trilogia Los años salvajes, amb dues entregues anteriors que van ser un primer disc del mateix títol i un segon disc, Futurología Arlt,
que va aparèixer fa dos mesos.
A més d’aquesta ambiciosa obra en si, les ganes de Páez de portar-la als escenaris (tenia previst actuar avui dissabte a l’Auditori del Fòrum) s’han vist truncades per un contagi de covid. Finalment se’l podrà escoltar a Barcelona el 25 d’octubre.
La idea inicial neix arran d’un encàrrec de Julio Bocca, oi?
En Julio és una gran celebritat, un ballarí excepcional, i el 1995 volia fer un espectacle amb una mica de rock, un tango i també una mica de música folklòrica. M’hi vaig mostrar una mica reticent perquè em va semblar una proposta un pèl insulsa, i pensava que podíem fer una cosa nova. Però entre uns i altres vam recórrer a textos de Copi i, sobretot, al llibre Los siete locos, de Roberto Arlt, amb la intenció d’explicar una aventura amb temàtiques subministrades per aquests escriptors. Pensa que en principi això havia de ser un ballet llarg. Per un motiu o un altre, no es va fer el projecte inicial, i van quedar quaranta minuts de música que havia gravat aquell estiu. Parlo de fa 25 anys. Després de moltes anades i vingudes, els últims anys vaig fer dues o tres relectures fortes de Los siete locos. I el 2020, abans de la pandèmia, vaig treballar amb el grup i vaig compondre molta més música.
Quin va ser el pas següent?
Quan el 2021 habiliten els viatges per sortir, ens n’anem a Los Angeles per gravar en remot amb l’Orquestra Simfònica de Praga i gravem en cinc sessions la música del segon lliurament,
Futurología Arlt.
Com va néixer la idea d’una trilogia?
Aquell disc va ser el primer que vam gravar, malgrat que el primer que es va editar va ser el segon que es va compondre, Los años salvajes, amb banda liderada pel gran Michael Landau. Una mica embolicat, ja ho sé.
Aquell primer disc llavors no tenia cap relació amb el seu àlbum entorn de l’obra de Roberto Arlt.
No, no hi té res a veure. Jo havia gravat aquells dos discos diferents a Los Angeles, i de sobte vaig veure que allò era una obra conjunta, i que encara hi faltava alguna cosa. I va ser llavors quan vaig pensar que, si hi donés el color d’un piano, només podria ser una superobra, una trilogia com un llibre amb tres novel·les diferents del mateix autor. I ho hem aconseguit.
Netflix farà una sèrie biogràfica sobre vostè, El amor después del amor.
Com li prova al seu ego?
És una sèrie que pren com a base un llibre autobiogràfic meu que sortirà al juliol i que es titula Infancia y juventud.
I què reflecteix?
L’esperit de tot el que ha passat en la meva vida. Això de l’ego... el tinc en un lloc on no m’incomoda. Tots els que ens dediquem a això de la música tenim un ego monumental; de moment, m’ho passo bé, i sempre m’he utilitzat com a laboratori tots aquests anys. Recordo una frase de Lennon que deia que sempre escrivia sobre ell perquè era l’únic que coneixia... ●