La Vanguardia (Català-1ª edició)
Urgència, accident o casualitat
Arturo San Agustín parla del seu Pasaporte sentimental (Catedral) amb Joaquín Luna. El xef Romain Fornell i la seva dona Iúlia Kolesnik, que és de Khàrkiv, ofereixen una ensaladilla ucraïnesa amb copes de fino Harvey’s de Bodega Fundador, perquè Jerez i Ucraïna protagonitzen capítols del llibre. I dimarts, Esther García Llovet presentava Spanish beauty, primer títol de la seva Trilogía de los países del Este. A La Central l’acompanya Valentín Roma, que es llegeix tots els seus llibres d’una tirada, no perquè siguin breus, sinó perquè “tenen alguna cosa de confidents; són com fundar una dissidència des d’un lloc imprevist”. Cada escena comença amb un escombrat visual que acaba amb una imatge que no t’esperes, diu, i hi troba una saviesa que no s’exhibeix.
García Llovet no té la sensació d’escriure, sinó de transcriure el que veu i sent. Li agrada el llenguatge col·loquial per dir coses que no són normals. Parla de la intensitat amb Roma, aconseguida en esbrossar el text perquè quedi compacte. “Si mantens la intensitat més de 150 pàgines, et pega un xungo”, assegura. De Madrid el que més li agrada és la part coberta per les bastides, i diu que ara s’ha enganxat a la cosa valenciana, on en una sola nit de càmping li va passar de tot. Per a ella Benidorm és un lloc molt boig i atractiu contra tot pronòstic, perquè només hi ha gent de pas: “Ningú hi va voluntàriament si no ets un anglès retirat”. En el torn de preguntes, una dona una mica escandalitzada li diu que no entén com pot agradar-li Benidorm i la convida a conèixer la Costa Brava. Benidorms seria un d’aquells llocs on només hi acabes per una urgència o per accident, i al qual alguns no hi van ni per casualitat. ●