“Ens ha faltat equilibri mental”

Soc molt sincer: ha estat com pensava. Sabia que havíem d’intentar fer una temporada sòlida fins al final, que la gent veiés que hi érem i que suàvem sang, i que tornés a creure en l’equip i en el club. És obvi que hem de celebrar les petites victòries, però no ens podem acontentar amb ser segons. Ser segon, per a nosaltres, no és una opció: ho serem perquè és l’objectiu que tenim a tocar, però jo, com a esportista, no accepto ser segon. Jo vull ser primer sempre. A mi ser segon em sembla poc.

Vostè va dir que el Madrid havia tingut la sort que Alves, Xavi i els altres fitxatges havien arribat tard...

Amb més temps, amb una temporada sencera... No és que haguéssim guanyat la Lliga, però sí que hauríem tingut més temps d’implementar la mentalitat que no érem una ganga per als rivals i que no estàvem acabats. És qüestió de combatre, de treure el que portem a dintre, de tornar a ser un equip, i després ja vindran els resultats. N’estic segur. Però primer cal sacrificarse i saber patir per tornar a ser a dalt de tot. Si haguéssim arribat abans estic convençut que el Madrid no ens trauria tants punts a la Lliga.

Això es pot llegir com un avís per a la temporada que ve.

Esclar, si no tens la mentalitat has de començar a construir-la. La vida i la feina són un estat d’ànim i un estat d’esperit. Si no el tens, ho passaràs malament per poder competir, perquè els altres sí que el tenen. El 0-4 del Bernabeu va passar i serveix per saber que no ens n’hem anat. Per tornar a creure en tu has de tenir algun resultat.

Va coincidir amb Xavi set anys com a company. Què li

Exacte [riu]. És el mateix, però per bé. Xavi viu per al futbol 24 hores al dia els set dies de la setmana. M’agradaria que la majoria de jugadors tinguessin només una mica de les ganes que té Xavi. Llavors l’equip seria molt millor del que és. Sempre pot millorar, com tothom, perquè la perfecció no existeix. Va guanyant experiència i les trompades li van donant aquest punt de millora. Però el més difícil és tenir clar què es vol, i Xavi té molt clar què vol per a l’equip.

Imagini’s que som el 30 de juny i té al davant el president Laporta. Vengui’s. Per què Dani Alves ha de continuar al Barça la temporada vinent?

Per a mi vendre’m és molt fàcil: he de continuar perquè soc únic, no n’hi ha dos com jo, només n’hi ha un. O se’m té o se’m perd

Vostè ja té 39 anys. Quin és el secret de la seva longevitat esportiva?

El respecte per la meva professió, el fet de viure-la amb res

La gent ha oblidat que el més important a la vida és tenir somnis, no pas tenir diners. Hi ha una pila de persones que són pobres i viuen en palaus. La riquesa no es veu en els diners. Qui té més diners no és necessàriament el més ric: la riquesa està en la felicitat i en la llibertat.

En una imatge de la barbacoa que va organitzar l’equip la setmana passada se’l veu parlant estretament amb Pedri. L’ha sorprès?

Sens dubte. Em sembla una sorpresa cada dia, però sempre dic que és una ànima vella; és jove en edat, però és una ànima vella. Té molta intel·ligència, sap què vol i com ho vol. És un plaer tenir gent així, o tenir gent amb la passió de Gavi i veure com competeix. Però són joves i han d’anar madurant. Són a la taula dels més grans del futbol amb 17 o 18 anys i cal cuidar-los molt perquè no es tornin bojos mentalment, perquè l’exigència és molt gran.

Pedri, Gavi o Ansu Fati no han vist mai el Brasil guanyant un Mundial...

Bé, crec que això canviarà a Qatar [riu]. Quan vaig arribar al São Paulo tots els nens que em trobava i tots els pares em deien que els nanos no havien vist l’equip guanyar, i jo sempre els contestava: “No l’han vist guanyar, però ho veuran”. Perquè si penses que ho aconseguiràs ja està canviant alguna cosa. I quan vam aconseguir guanyar amb el São Paulo vaig dir que el més important no era la copa, sinó que els nens ja no sentirien ningú que es burlés d’ells dientlos que no havien vist mai guanyar el seu equip. A partir d’aquell moment la seva vida va canviar, i el que venir a partir de llavors és història. Aquest és el títol més important. El trofeu és canviar la història de les persones, no pas la copa. ●

L’edat “Vull jugar fins als 43, 44 o 45 anys i batre el rècord de Gigi Buffon”

La definició “En Pedri és jove però és una ànima vella: té molta intel·ligència i sap què vol”