La Vanguardia (Català-1ª edició)
Han vingut per quedar-se
El sorprenent Baxi Manresa continua fent història i disputarà la seva primera final europea després de batre el Ludwigsburg a la Champions League
L’aclaparadora victòria a la grada es va traslladar també al parquet, on el Baxi Manresa de Pedro Martínez, un equip que és impossible no admirar i fins i tot estimar, va decidir escriure un capítol més en una d’aquestes històries que perduraran per sempre en l’imaginari col·lectiu de qualsevol aficionat a l’esport. Per primera vegada en 90 anys de vida disputarà una final europea després de batre ahir l’MHP Riesen Ludwigsburg –en el nom va ser en l’únic que van guanyar els alemanys– en semifinals de la Champions League de la FIBA.
La festa manresana a Bilbao va ser completa, amb Miribilla pres per gairebé 3.000 aficionats del Manresa que es van fer notar i de valent, traslladant l’ambient del Nou Congost fins a terres biscaïnes. La gesta de l’equip del Bages no va arribar precisament en el seu partit més vistós, una etiqueta que sol anar juntament amb tots els seus èxits aquest any (que no han estat pocs). Però una semifinal europea no requereix vistositat, sinó efectivitat i, sobretot, saber competir. I malgrat la seva falta d’experiència en aquests combats, el Baxi Manresa va competir com el millor contra el Ludwigsburg i no va patir el vertigen que molts altres equips han patit en situacions semblants.
Va ser una festa completa, la del Bilbao Arena, en què la il·lusió del Manresa va tombar la fiabilitat alemanya. Va imposar l’equip de John Patrick el seu estil de joc, amb un bàsquet més lent i amb poc marge a la bogeria, oposat al de Pedro Martínez. Però l’equip manresà va saber adaptar-se a l’escenari del partit després d’uns minuts inicials una mica dubitatius i va acabar fins i tot gaudint a l’últim quart, quan va arribar a la seva màxima diferència amb un cop de dits de Moneke (49-58, m32) i ja no va deixar aixecar el rival.
Minvat en la direcció i amb els seus principals jugadors exteriors una mica tocats, el Manresa va saber basar-se en el seu joc interior, que va dominar la semifinal amb puny de ferro. Sima (15), Moneke (13) i Bako (10) van ser torres poderoses a la pintura contra un Ludwigsburg que poc va poder anteposar més enllà de la seva meritòria actitud defensiva. La festa no anava amb ells. Era exclusiva del Manresa, que somia amb els ulls oberts. Es queda a Bilbao. La final l’espera. ●