La Vanguardia (Català-1ª edició)
Finlàndia i Suècia estudien sol·licitar aquesta setmana l’ingrés a l’OTAN
La guerra d’Ucraïna precipita el probable final de la política de la neutralitat
Unir-se a l’OTAN o no unir-s’hi? Els governs de Suècia i Finlàndia podrien respondre aquesta setmana al dilema.
La invasió russa d’Ucraïna ha fet a miques l’arrelada creença que estar fora de l’Aliança permetria a aquestes dues nacions nòrdiques evitar problemes amb el seu gegantí veí. En dos mesos les enquestes s’han capgirat i ara el “sí” guanya per golejada.
L’ona expansiva del 24 de febrer podria tenir conseqüències històriques: Suècia ha estat evitant aliances militars des de fa més de 200 anys, mentre que Finlàndia –que comparteix 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia– es va declarar neutral després de ser derrotada per la Unió Soviètica a la Segona Guerra Mundial.
Europa està més segura amb una nova expansió de l’OTAN? L’estat de l’opinió pública de les dues nacions és fruit de la por o d’una reflexió meditada?
Bruce Jentleson, professor de polítiques públiques de la Universitat de Duke, ahir es mostrava “escèptic” respecte que finalment hi hagi una petició formal. “Crec que el que estem veient és el punt més alt d’interès dels suecs i els finlandesos per entrar a l’Aliança. No diran que mai hi entraran, però això serveix per advertir Rússia que si continua amb la seva actitud els empenyerà a sol·licitar-ne l’ingrés”, assegura l’exassessor en política exterior per a les administracions de Clinton i Obama, que ha visitat Barcelona convidat pel consolat dels Estats Units.
“La reacció inicial és veure’n només els beneficis, la protecció que proporciona l’OTAN. Però entrar els obligaria a participar en desplegaments que potser d’aquí dos o tres anys no vulguin”, indica Jentleson, que dubta que l’entrada dels dos països al bloc militar sigui positiu en termes de seguretat europea. “Hi ha una qüestió d’equilibri, cal pensar on encaixa Rússia en tot això”, afegeix.
Jentleson admet que, amb una opinió pública amb un suport superior a un 60% (a Finlàndia les últimes enquestes ja superen el 75%), els governs no tindran més remei que sol·licitar l’ingrés, però alerta de les dificultats que poden sorgir després de la petició formal, que es podria presentar a la cimera del pròxim mes de juny a Madrid.
Acceptar un altre membre requereix l’aprovació dels 30 membres, i no és clar que tots els donin la benvinguda. “Probablement el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, s’hi resistirà pels seus vincles amb Putin, i potser hi hagi països petits que s’hi oposin perquè, com més membres, més petita serà la teva influència. Els suecs i els finlandesos necessiten saber que no se’ls avergonyirà per una oposició interna”, apunta.
S’espera que el president finlandès, Sauli Niinisto, anunciï la seva posició demà dijous. Per la seva banda, els partits socialdemòcrates governants a tots dos països presentaran les seves posicions aquest cap de setmana. Si la seva resposta és “sí”, hi hauria sòlides majories en tots dos parlaments per iniciar la sol·licitud.
Ja es dona per fet que els socialdemòcrates finlandesos, encapçalats per la primera ministra, Sanna Marin, donin suport a l’entrada a l’OTAN, però la situació a Suècia no és tan clara. Els socialdemòcrates suecs han estat històricament compromesos amb la no-alineació, però la líder del partit i primera ministra, Magdalena Andersson, ha declarat que hi ha un clar “abans i després del
Estats com Hongria podrien impedir l’entrada de tots dos països a l’Aliança, que requereix unanimitat
24 de febrer”, un mantra que els últims dies han repetit també els seus ministres. Mitjans finlandesos apuntaven ahir que el partit ja s’hauria decidit pel sí.
Atès el previsible malestar de Moscou, Hèlsinki i Estocolm han buscat les últimes setmanes un compromís dels aliats que els garanteixi seguretat durant el període de sol·licitud, moment que serien més vulnerables pel fet de no estar encara sota l’empara de l’article 5 de l’OTAN.
El mes passat, l’expresident rus Dmitri Medvédev, avui vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, va advertir que un canvi de rumb a Finlàndia i Suècia obligaria Moscou a enfortir la seva presència militar al Bàltic. Tot i això, una acció militar sembla poc probable en un moment en què les forces russes amb prou feines avancen a Ucraïna. ●