La Vanguardia (Català-1ª edició)
La coalició d’esquerra signa la pau a Andalusia mentre l’estatal crema
Els partits presenten la llista conjunta, que Iglesias critica per designacions a dit
Hi ha treva a Andalusia. La negociació d’una fórmula administrativa per esquivar la difícil situació en què va quedar la coalició després de la catàstrofe de divendres, que va deixar fora Podem, camina en la bona direcció, confirmaven ahir diferents fonts de totes les forces. Fins al punt que avui mateix Per Andalusia presentarà la seva llista electoral a Sevilla, amb Inma Nieto, Juan Antonio Delgado, Esperanza Gómez, Mar González, Carmen Molina i María José Torres, representants de les forces coalitzades, IU, Podem, Més País, Aliança Verd, Equo i Iniciativa del Poble Andalús.
Les negociacions per reparar l’error en el registre de la coalició van començar molt malament dilluns, amb els humors encara revoltats pel singular desastre que els socis van ser capaços de desencadenar després d’esgotar la negociació fins a l’últim minut i una mica més, però ahir es van reconduir i malgrat que, al tancament d’aquesta edició, encara no hi havia un acord complet tancat, totes les parts asseguraven que la reunió va discórrer amb un bo to i es van fer avenços significatius que permeten confiar en un pacte imminent a satisfacció de totes les parts. El compromís és complex, perquè es tracta d’incorporar com a independents els candidats de Podem, i això té una repercussió econòmica, ja que el partit no pot rebre les subvencions que li correspondrien pel fet de ser part de la coalició, i tot i això, igualment haurà de fer front als costos de campanya. Una tessitura en què les organitzacions han d’anar amb peus de plom, per tal com el Tribunal de Comptes supervisa l’ús correcte d’aquests fons de campanya.
L’ambient polític entre els partits, no obstant això, ratificava una cosa que es va percebre clarament les setmanes finals de construcció de l’aliança: que el que va complicar la negociació del front comú de l’esquerra andalusa no era Andalusia, sinó els vapors de la competició estatal entre els diferents espais pel que havia de venir. Ahir, la tensió s’havia traslladat a les direccions estatals, quan en el pont de comandament de
Podem, IU, PCE i Més País es despertaven amb els retrets encara calents de l’exvicepresident i fundador de Podem, Pablo Iglesias, fets a última hora del dia anterior a la Ser. Va criticar les designacions a dit, va reivindicar primàries i va fer a la vicepresidenta Yolanda Díaz responsable d’una negociació que definia com “mal primer pas” de la seva plataforma, en contra del dit per la mateixa Díaz, que no iniciarà la seva “escolta” fins passats els comicis i que es va mantenir lluny del procés andalús fins que, a última hora, les parts li van demanar que mediés. El sisme es deixava sentir a les bases de Podem, que llançaven el hashtag #YoSoydePodemos –amb èxit discret– que va concitar desqualificacions velades o directes cap a la vicepresidenta. Mentre la líder de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, guardava silenci –i el seu equip treballa amb els d’IU per solucionar la papereta adminis
Més Madrid i Unides Podem Madrid es desvinculen del que va passar i el PSOE es confessa “preocupat”
trativa– i Íñigo Errejón, de Més País, plantava cara amb el pacte andalús –i retreia el “soroll” d’Iglesias sense esmentar-lo–, era eloqüent el moviment discrepant amb l’actitud estatal en les formacions madrilenyes: Mónica García, de Més Madrid, es desvinculava dels mètodes exhibits per les direccions de tots a Andalusia i fins i tot a Unides Podem, Alejandra Jacinto afirmava: “No es pot exportar res”.
Però l’altra clau la donava pel PSOE madrileny un Juan Lobato, “molt preocupat”: “Necessitem que aquest espai a l’esquerra del PSOE tingui una candidatura única i seriosa, amb una proposta unida”. Els desitjava més bona sort a Madrid, però a ningú escapa la derivada estatal de les seves paraules: És el Govern de coalició el que rep l’ona expansiva. ●