La política com a trencaclosques

La vida és un trencaclosques en què sempre ens queden peces per completar. I la política com a eina per organitzar-nos socialment no s’escapa d’aquesta dificultat d’anar encaixant idees, conceptes i propostes per resoldre aquest gran puzle que és la convivència. No és casual que el primer trencaclosques fos creat en temps de la Il·lustració per un dissenyador de mapes. Deu ser que al món sempre li falten peces i els enciclopedistes van intentar buscar-les amb la complicitat de la racionalitat i la ciència.

El Govern espanyol té una majoria al Congrés més difícil d’acoblar que el trencaclosques més complex, i les últimes setmanes les peces d’ERC no han encaixat per cap banda, després de l’espionatge patit per l’independentisme. Però la sensació és que ni l’esquerra a l’Executiu ni els republicans en la majoria parlamen

Sánchez i Junqueras mouen peces per intentar recompondre el puzle de la majoria

tària no volen donar una puntada de peu al puzle per fer-lo saltar a miques. De tota manera, la confiança s’ha perdut i la incomoditat és manifesta.

Els darrers dies hi ha hagut dos moviments per ajudar a encaixar peces. D’una banda, Pedro Sánchez va convèncer Ursula von der Leyen que vingués a recollir un premi a la seva tasca al capdavant de la Unió Europea, durant les jornades del Cercle d’Economia. Feia més d’una dècada que cap comissari europeu no visitava Catalunya i que ho fes la presidenta de la Comissió era tot un símbol. A més, ella va ser especialment gentil amb Pedro (Sánchez) i Pere (Aragonès), i en el seu discurs va introduir un elogi de Pau Casals com a exemple de dignitat que no va passar desapercebut.

I, ahir mateix, Oriol Junqueras va fer unes declaracions a El País en què deia que continuaran donant suport al Govern de Sánchez si hi ha explicacions sobre l’espionatge, assumpció de responsabilitats i garanties que no tornarà a passar. I va insistir que no pensaven renunciar a la negociació com a instrument de resolució dels conflictes polítics, en un discurs mesurat al mil·límetre.

Com deia el clàssic, la confiança com a art no prové mai de tenir totes les respostes, sinó d’estar obert a totes les preguntes. Tot un manual d’instruccions per completar el trencaclosques. ●