La Vanguardia (Català-1ª edició)
La divisió política i educativa deixa l’ultimàtum del TSJC sense resoldre
● ERC apressa a reformar la llei de Política Lingüística per tenir-la al setembre i Junts calla ● El Consell Assessor Lingüístic planteja acatar ja l’ordre amb una assignatura en castellà ● El sector de l’escola demana una resposta unitària per evitar la
L’ultimàtum de quinze dies donat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la Generalitat perquè l’escola imparteixi un mínim de 25% de castellà sembla que es quedarà sense resoldre a temps per les disputes polítiques i per les diferències dins de la comunitat educativa sobre quina ha de ser la resposta: si acatar i fer una assignatura en castellà (matemàtiques, per exemple) o fer cas omís a l’ordre judicial i tenir en compte que només hi ha dos inspectors de l’Estat per supervisarne el compliment per 5.500 escoles i que estem gairebé a final de curs.
ERC encara confia que Junts torni al pacte pel català. Per això ahir tant les portaveus del Govern com d’ERC, Patrícia Plaja i Marta Vilalta, van plantejar la urgència de portar a la Mesa del Parlament com més aviat millor la reforma de la llei de Política Lingüística perquè sigui aprovada, una cosa en què PSC i En Comú Podem hi estan plenament d’acord. Junts ahir va mantenir un sorollós silenci sobre aquest afer.
En aquest context de pressió cap a Junts, cal llegir les acusacions d’inactivitat que van sortir ahir de les files d’ERC, PSC i comuns. Els tres coincideixen a apuntar que la inestabilitat interna del partit que encara lidera Carles Puigdemont –pendent d’un congrés el 4 de juliol per reorganitzar la direcció– és, primer, la causa de per què es van apartar del pacte a quatre vuit hores després de firmar-lo; i, segon, la raó de per què encara no ha tirat endavant la reforma de la llei de Política Lingüística, que evitaria, a parer seu, que l’ús del català es vegi perjudicat.
“Junts ens va demanar temps, hem tingut empatia, però es va esgotant”, va dir ahir Alicia Romero, portaveu del PSC. Mentrestant, JxCat fa mutis i el bloqueig en la resposta al TSJC es manté. El Govern també continua una mica encallat i no acaba de posar en marxa el decret promès, que continuen sense aportar detalls sobre el seu contingut. Ahir Plaja es va limitar a dir que el curs que ve, al marge del TSJC, “hi haurà més català a les escoles”.
Els socialistes continuen en espera, com els comuns, però tots dos estan disposats, si és necessari, a tirar endavant la modificació de la llei, que permetria esquivar les “ingerències judicials”. La frase de Romero ve a tomb: amb els seus vots, els dels comuns i els d’ERC, és suficient per aprovar-la en qualsevol moment al Parlament, d’un dia per l’altre si pot ser. El problema és que ERC, d’entrada, no està disposada a caminar sense Junts i creu que hi ha temps encara per tirar endavant la iniciativa. Ahir Salvador Illa va tornar a dir que “no passa res per fer una matèria addicional en castellà” i que les sentències judicials s’han de complir “agradin o no”.
Però els republicans tampoc no és que vulguin jugar amb foc. Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC, atia JxCat. Creu que dilata la decisió sense motiu i avisa que “no respondre no és una resposta”. “No tolerarem que se supediti als interessos d’un partit en concret”, va afirmar en al·lusió JxCat.
També al sector educatiu, des de dilluns hi han sorgit diverses veus sobre com s’ha de respondre a l’ultimàtum del TSJC. Una d’aquestes veus és la de la presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern, Carme Junyent, que en declaracions a TV3 va plantejar a Educació que compleixi la sentència, però que s’ocupi de garantir que els alumnes saben “efectivament” català i el parlen. “Si una assignatura més en castellà resol el contenciós, hi estic a favor. Però amb una condició: que els usos espontanis, el menjador, el personal no docent del centre funcionin en català. (...) Defensem-nos, fins i tot complint”. Junyent proposa impartir en castellà matemàtiques, que és
Escuela de Todos celebra que la interlocutòria “posi fi al monolingüisme educatiu en català”
troncal, com demana el tribunal, i assegurar-se que en la resta d’assignatures, sigui educació física, música o ciències, els alumnes facin servir el català. En qualsevol cas, el concepte de troncalitat és caduc, ja que molts projectes ja són per competències.
La presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, va reclamar a la Generalitat “més cobertura legal” perquè no recaigui tota la responsabilitat del compliment de l’ordre judicial en els docents. Segons la seva opinió, la interlocutòria del TSJC és un atac al català i necessita una resposta unitària: “Que la sentència sigui una oportunitat per despertar-nos i defensar de manera contundent el català”, va dir.
Per la seva banda, les associacions de la plataforma Escuela de Todos van expressar la seva satisfacció per una “decisió històrica que posa data definitiva al final de la immersió obligatòria i al monolingüisme educatiu en català”. “El castellà fins ara estava exclòs. Així es respecten els drets lingüístics de tots”, va assegurar la presidenta de l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), Ana Losada. ●