Com podem fer amics a Nova York

Els estudis ja no cerquen històries originals, sinó que busquen la manera de reciclar allò que ja tenen al catàleg. Miren els títols com si fossin marques comercials i no només com obres artístiques, d’aquí que visquem un tsunami de reboots, revivals, remakes, seqüeles, preqüeles o híbrids d’aquests conceptes.

Cómo conocí a tu padre, que arriba avui a Disney+, n’és un exemple clar. El novembre de 2013, quan tot just s’emetia la temporada final de Cómo conocí a vuestra madre, el canal CBS i 20th Television van donar llum verda a la producció d’un episodi pilot que havia de reinventar la fórmula creada per Carter Bays i Craig Thomas amb una perspectiva femenina: tocava que una dona expliqués com havia conegut el pare dels seus fills a Nova York. El projecte no va tirar endavant, ni tan sols tenint al darrere una autora de moda com Greta Gerwig, que acabava d’escriure i protagonitzar Frances Ha i més endavant firmaria pel·lícules candidates a l’Oscar com Lady Bird o Donetes. L’obstinació per ressuscitar la marca, però, no va morir allà i el 2017 es va tornar a desenvolupar el projecte pensant en l’streaming amb Isaac Aptaker i Elizabeth Berger, dos guionistes de

This is us.

Ells són qui han creat la Sophie, una dona enamoradissa en temps d’idil·lis de consum ràpid, que Hilary Duff interpreta al present i Kim Cattrall al futur. Al tàndem creatiu se li pot agrair que no s’obsessionin abusant del misteri de qui serà el pare o buscar mil i una maneres d’alterar els mecanismes narratius, cosa que va servir a la sèrie original per diferenciar-se, però que també va acabar cansant al tram final. La nova versió és una comèdia romàntica més clàssica que en tot moment deixa amb la sensació que ni es mereix les rialles que sonen de fons, ni li acaben de funcionar les dinàmiques còmiques entre els membres de la colla millenial que completen Chris Lowell, Francia Raisa, Suraj Sharma, Tom Ainsley i Tien Tran.

Un dels errors és destinar els primers episodis a mostrar com es forma la colla d’amics: és rebuscat, innecessari i forçat. Tampoc s’acaba d’entendre que s’ajuntin amb la mateixa desesperació amb què un nen busca amics el primer dia del curs al pati de l’escola. Però sobretot no hi ajuda un guió previsible en la construcció de situacions i d’acudits poc esmolats, a estones passats de moda, a estones massa amables, a estona falsament irreverents. Té potencial per ser una sèrie simpàtica: quina llàstima que no li surti en aquest intent, que és la primera temporada. ●