La Vanguardia (Català-1ª edició)
La licitació rècord per la Marilyn de Warhol mostra la voracitat del mercat
Una de les cinc obres a partir d’una foto de l’actriu es ven per 195 milions
Que caiguin els valors borsaris a tots els camps, des dels bancs o el petroli fins a les tecnològiques, sembla que va tenir poc impacte a la sala de subhastes de Christie’s dilluns a la nit a Manhattan.
La recaptació va pujar a 318 milions de dòlars en la primera jornada de les dues setmanes de vendes de primavera, quan s’espera una recaptació de 2.000 milions malgrat la volatilitat. La cimera de la vetllada va correspondre a l’icònic retrat Shot sage blue Marilyn, un dels cinc de la sèrie que va fer Andy Warhol el 1964 a la mítica actriu.
La suma va arribar als 170 milions de dòlars quan va sonar el cop de maça del mestre de cerimònies Jussi Pylkkanen. El preu va pujar a 195.040.000 dòlars amb els impostos, prop dels 200 milions previstos. La licitació la va fer a la sala el marxant Larry Gagosian, tot i que es va especular si feia d’intermediari. Per telèfon hi van participar tres interessats més.
Aquesta cirereta, un trofeu pels seus colors vibrants i la glamurosa protagonista, va suposar el pagament del preu més alt per un artista dels Estats Units en una subhasta. El 2017, una calavera de Jean-Michel Basquiat va recaptar 110,5 milions a Sotheby’s, fet que va eclipsar la venda d’un accident de trànsit de Warhol per 105,4 milions el 2013.
També es va superar sobre el paper el màxim que s’havia pagat en una subhasta per una creació del segle XX, els 179,4 milions de dòlars abonats el 2015 per Las mujeres de Argel (versión 0) de Pablo Picasso.
Només li fa ombra el Salvator mundi de Leonardo, que es va vendre a Christie’s el 2017 per 450 milions de dòlars, tot i que molts experts van menysprear aquesta obra per les manipulacions o, fins i tot, pels dubtes sobre l’autoria.
La licitació pels 36 lots –dos no es van vendre– de la col·lecció dels germans Thomas i Doris Ammann, tots dos morts, va començar amb l’evidència que hi ha molta ambició al mercat de l’art. Les licitacions es van situar per sobre dels preus marcats de sortida a uns quants objectes. En aquest moment, van recalcar els analistes, hi ha diners i quantitat d’obres de qualitat, que es venen malgrat les convulsions al món.
Aquest interès elevat va fer que, tot i això, es visqués un cert anticlímax quan en el torn de tancament li va tocar a Marilyn.
Van ser quatre minuts escassos de disputa. S’esperava arribar a 200 milions i fins i tot hi havia els qui aspiraven que s’aconseguissin els 400 milions. La licitació, que va començar en 100 milions, va mancar de la tensió projectada anticipadament.
La qüestió que queda en l’aire és si el mercat actual pot absorbir tant de material d’alta gamma o si els multimilionaris estan a punt per gastar grans sumes per aquestes obres.
Christie’s va fer una campanya de publicitat molt agressiva per a la subhasta d’aquesta Marilyn, de 101,6 per 101,6 centímetres. “La pintura del segle XX més important que s’ha subhastat en una generació”, van dir. La van comparar amb la Mona Lisa de Leonardo, El naixement de Venus de Botticelli i Les senyoretes d’Avinyó de Picasso.
Warhol va triar una foto promocional de Marilyn a la pel·lícula Niágara (1953) i en va fer
En les dues setmanes de subhastes de primavera s’espera acumular vendes per 2.000 milions de dòlars
cinc versions (avui totes en mans de magnats). Quan les tenia al seu estudi, la performer Dorothy Podber li va demanar si li deixava “disparar”. Va pensar que es referia a disparar amb una càmera de fotos. Però el tret va ser de pistola. Les quatre obres apilades van tenir danys, per això se les coneix com a “les Marilyn disparades”. ●