Riqui Puig amb calçador

Una part del barcelonisme, moviment amb inclinació a recrearse amb passatemps inútils, s’ha dedicat els últims temps a confrontar les tasques de Xavi i Koeman, creant nous bàndols per si n’hi hagués pocs. Mentre la discussió, que ha conviscut amb el títol del Madrid a la Lliga i el seu esotèric camí triomfal a la Champions (els blancs no s’entretenen en bestieses), continua el seu curs, ahir es va produir al Camp Nou un fet que no podrà ser utilitzat com a arma llancívola entre les dues trinxeres: Riqui Puig va ser suplent, una vegada més. Senyors i senyores amb ganes boges de polemitzar, Koeman i Xavi pensen el mateix del migcampista, els agrada igual a l’un que a l’altre: més aviat poc.

El tècnic neerlandès va preferir Pedri des del principi (bona vista) i va ser criticat amb assiduïtat per no comptar més amb Puig; Xavi, que va voler al del planter en el seu moment per emportar-se’l a Qatar, l’està alineant fins i tot menys quan tothom el va imaginar com l’entrenador que, finalment sí, el catapultaria. No ha estat així. Ahir a la nit contra el Celta, sense Busquets, Nico i Pedri, el de Terrassa va practicar contorsionisme tàctic per no posar-lo dins de l’onze. El resultat de l’experiment va ser estrany: van jugar quatre davanters alhora, va regnar el desordre, va perdre el Barça la possessió de la pilota (heretgia a casa) i, malgrat tot, se’n va anar al descans guanyant 2-0. El marcador va ser tan enganyós que Xavi va rectificar i va introduir Riqui Puig després del descans, recuperant el 4-3-3 de tota la vida.

Quan a Riqui Puig se’l veu jugar a estones no acostuma a desentonar (ahir va tornar a passar, fins i tot va marcar un gol que li van anul·lar) i és per això que ens preguntem per què no el fan jugar més; quan preguntem allà dins sobre els motius amb la premissa de no publicar-los, diguem que el vigor de la reclamació perd força.

Xavi Hernández ja ha fet la llista de baixes per a la temporada que ve. Ho va dir sense embuts en la roda de premsa de dilluns. Els tres partits (ja dos) que li quedaven al seu equip, va assegurar, no el farien canviar de parer. No s’ha de ser Hercule Poirot per deduir que Riqui Puig és en aquesta llista. El jugador, que farà 23 anys a l’agost, sempre s’ha resistit a deixar el Barça. Li ha arribat el moment de canviar de parer. I d’aires. ●

Una excel·lent acció combinativa entre Gavi i Memphis va generar l’expulsió de Murillo, una jugada que va néixer no pas de la passada sinó del desmarcatge. El neerlandès, sortint des de la banda i en el timming correcte, va indicar amb la correguda on havia d’anar la pilota. I és que hi ha desmarcatges que signifiquen molt més que un simple moviment, ja que simplifiquen la decisió del passador i són el veritable clic per resoldre la jugada. Memphis és molt bo fent això, i tant ell com l’equip ho han d’aprofitar. Una diagonal així ja li va valer el gol en el partit contra el Mallorca.

Koeman i Xavi estaven d’acord en alguna cosa: no es van creure el migcampista