Tants títols com Stephen Hendry i un més que Steve Davis

Trump va acceptar amb esportivitat la derrota, i quan es va consumar el resultat, va abraçar durant més d’un minut el guanyador, li va desitjar sort i li va dir a cau d’orella que és el millor i que ha estat un motiu d’inspiració per a ell. Però aquest Trump no és Donald sinó Judd, un jugador de snooker. I el campió no és Joe Biden sinó Ronnie O’Sullivan, que als 46 anys acaba de conquerir un setè campionat del món i és considerat el millor de la història en el seu esport.

O’Sullivan, d’origen irlandès per part de la família del pare i mare siciliana (Catalano de cognom), balla al voltant de la taula com Rudolf Nuréiev, i fa que el Crucible (el teatre de Sheffield, escenari dels grans tornejos de snooker) sembli el Bolxoi de Moscou. És elegant, té estil propi com Federer, un punt rebel com McEnroe i té la força mental i física de Rafa Nadal, Tom Brady i Tiger Woods. Acumula 21 majors (campionat del món, d’Anglaterra i Masters), repartits al llarg de més de dues dècades. Va aparèixer en escena amb 17 anys, n’ha fet els 46, i diu que li queda corda per a estona, fins entrats els cinquanta.

El principal enemic de The Rocket, com se l’anomena, és ell mateix. Més ben dit, els seus propis fantasmes, cosa que no és estranya tenint en compte que el seu pare, a qui idolatrava i que tenia un sex shop a Londres, va ser empresonat 16 anys quan ell era un adolescent per assassinar a ganivetades el conductor dels germans Kray, cèlebres mafiosos de l’East End. I poc després, la seva mare (la senyora Catalano) també va acabar a la garjola per evasió d’impostos.

Allò del seu pare va ser un trauma, perquè era el centre de la seva vida, la seva re

L’snooker té les seves grans

● llegendes, com ara Joe Davis, Roy Reardon o John Pullman. Els anys vuitanta, els de màxima popularitat d’aquest esport, van estar dominats per Steve Davis, que va aconseguir sis campionats del món. L’escocès Stephen Hendry va superar aquesta marca als noranta, amb set, però tots ells es van retirar abans de fer-ne els 35, l’edat en què es considera que comença el declivi d’un jugador. Aquest no és el cas d’O’Sullivan, que en té 46, i ningú no apostaria perquè no conquerís un vuitè títol abans de dir l’adeu definitiu, tot i que ell diu que juga només per plaer, i els honors no l’interessen.