“Les xarxes socials comuniquen sense crear comunitat”

Com es generalitza una idea? Com trobem nòvia? Veig que s’ha llegit el paper d’investigació que li vaig enviar, perquè tots dos són fenòmens relacionats amb els nostres vincles personals febles sobre els quals construeixo la meva teoria.

Vincles febles com a oposats als forts: la família nuclear, amics íntims...?

Els vincles febles són amb coneguts o amics d’amics o col·legues llunyans i els he investigat per demostrar que influeixen en les nostres vides molt més del que pensem. Per això vaig titular la meva primera publicació “La fortalesa dels vincles febles”.

En què consisteix aquesta fortalesa?

Qui li ha ofert feina alguna vegada? Era un familiar? Un amic íntim?

Més aviat amic d’amic..., col·legues.

Ho veu? Aquesta resposta me l’han repetida centenars de persones centenars de vegades. I el mateix passa amb la recerca de parella. La majoria de parelles no es coneixen per un familiar o un amic íntim, sinó a través d’un amic d’un amic, un conegut, un col·lega...

I el seu treball va crear el networking?

Crec que sí, perquè quan vaig publicar el meu estudi, network era només una paraula, una xarxa eficient, ara també es fa servir com a verb i de manera universal.

I vostè creu en el networking?

Crec que les relacions humanes i l’amistat no es poden serialitzar repartint targetes en qualsevol reunió.

Què hi ha de dolent de fer-se conèixer?

Som humans. Un ésser humà és una finalitat en si mateix i si nota que el vol utilitzar –anomeni’l networking–, per promocionar-se, la reacció serà l’oposada a la que vostè persegueix: les seves targetes i la seva imatge aniran a les escombraries.

Per tant, com conreo la meva xarxa de vincles febles?

No els conreï; conreï –de manera sincera i sense segones intencions– amistats entre les persones per conèixer; no les converteixi en contactes o vots o diners. La gent vol ser la seva amiga, no la seva xarxa. Si noten que els vol utilitzar, fugiran de vostè.

Tenir tants amics sense dedicar-los temps a tots... No és impossible?

Com més amics íntims –els sociòlegs en diem vincles forts– aconsegueixi de debò, més vincles febles tindrà. I qui té una bona xarxa d’aquests vincles sempre tindrà feina, parella, compartirà viatges, experiències... Una vida més plena.

La fortalesa d’un vincle humà augmenta la dels altres més febles?

Hi ha models matemàtics que ho demostren i com, de manera semblant, a través de les nostres xarxes de vincles febles, les idees, les modes i les ideologies passen d’un petit grup a un altre de més gran fins a generalitzar-se...

Com s’estén una moda del petit grupet inicial d’assabentats a ser massiva?

Hi ha un moment, un tipping point, en què el que era tendència, idea o ideologia d’un grupet es converteix en majoritària.

Això m’ho va explicar aquí Malcolm Gladwell i deia que aquest punt sovint era el 20%

Gladwell, a partir del meu treball, analitza en un tipus de sabates que van començar sent d’una minoria pija a Nova York per convertir

se en moda. La clau està en el punt en què una tendència minoritària es generalitza.

Com ha influït internet en les seves recerques i conclusions?

Les vaig adaptant, per descomptat. Vegem: la gent continua trobant feina a través de la seva xarxa de vincles febles; en canvi, avui troben parella cada vegada més a internet.

Per què creu que a la xarxa busquem parella i, en canvi, no hi trobem feina?

Perquè trobar parella estable no consisteix en una sola trobada: a Occident requereix cinc anys de festeig de mitjana. En canvi, l’única manera de saber si serveixes per a una feina és donar-te-la. Aquest risc fa que l’ocupador prefereixi que algú, fins i tot sense ser pròxim, li recomani algú. Amb l’anunci en paper o digital no n’hi ha prou. El que volen són referències.

Com canvien les xarxes la conformació d’opinions, ideologies i modes?

Les xarxes socials ens divideixen: comuniquen sense crear comunitat. És l’efecte túnel: les xarxes permeten recloure’ns còmodament en cambres on tots tenen una sola opinió, la nostra.

Només escoltem el nostre eco narcisista?

La digitalització fa possible aquest aïllament i polarització, però també podria fer possible el diàleg si ens ho proposem.

Què proposa?

En xarxes febles, posem que com la meva d’acadèmics, s’hi poden posar en comú punts de vista en principi oposats. Cal intentar-ho.

Com, qui, on i quan?

Per començar, les xarxes socials han d’innovar per connectar aquestes cambres aïllades d’opinió i prevenir l’efecte túnel. A més, hem de demostrar que la millor manera de millorar el que pensem tots és escoltar qui no pensa com tu.

GUS FIGUEROLA