La invasió d’Ucraïna ha estat el millor argument per entrar a l’Aliança

l’OTAN. “Crec que entrar és la decisió més sàvia”, diu un. “Si Ucraïna hagués estat a l’OTAN, no serien on són ara mateix”. És l’argument dels falcons dels think tank de Washington, que després de la invasió ja formen part del sentit comú a Hèlsinki.

Brillen per la seva absència aquí els finlandesos que les dècades de finlandització pragmàtica haurien posat aquesta afirmació al revés; que és temerari portar una aliança militar fins a les fronteres de l’adversari.

La ironia és impactant considerada la insistència de Putin que la invasió d’Ucraïna és el resultat de l’ampliació de l’OTAN al llarg de dècades des de la caiguda de l’URSS i la negativa de descartar que Ucraïna sigui la següent. “La novena ampliació de l’OTAN des de la seva fundació el 1949 serà coneguda com l’ampliació de Putin; sense l’ofensiva contra Ucraïna mai hauria passat”, va afirmar al Financial Times l’ex primer ministre de centredreta Alexander Stubb.

Discrepar-ne és gairebé tabú a Hèlsinki. És el cas del veterà diputat Erkki Tuomioja, que es qüestiona l’oportunitat de la decisió. Malgrat l’article 5, el compromís que els membres de l’OTAN han d’intervenir en cas d’agressió contra un d’ells, Tuomioja creu que la protecció de l’Aliança Atlàntica és una quimera.

Les advertències d’alguns falcons a Washington i Londres que Rússia podria aprofitar el període d’espera fins que els altres membres aprovin la sol·licitud finlandesa per respondre militarment semblen exagerades. L’exèrcit rus ja està empantanegat a l’est d’Ucraïna. L’anunci del ministre de Defensa rus que l’entrada final a l’OTAN obligaria Rússia a posar armes nuclears a la frontera és “simbòlic”, diu Forsberg. “És difícil imaginar que fessin servir armes nuclears a 150 quilòmetres de Sant Petersburg”, afegeix. “No tenen recursos per respondre; hi pot haver alguna intervenció de l’espai aeri, o destrucció de sistemes de GPS en el tràfic marítim, però Finlàndia està preparada”. c