La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ucraïna és reticent a la idea de Macron d’una “comunitat política europea”
El president francès ofereix un marc institucional als candidats a entrar a la UE
Dos dies després de la reinvestidura com a president francès, Emmanuel Macron va presentar dilluns a Estrasburg, davant l’Eurocambra, el seu full de ruta per a la UE. A pesar del seu lideratge enfortit, a Macron no li serà fàcil avançar en dues de les propostes: la revisió dels tractats i la idea de crear una “comunitat política europea” per fer més suportable la llarga espera dels països candidats a entrar en el club europeu.
Macron ha recuperat la vella i efímera iniciativa de “confederació europea” llançada per François Mitterrand el desembre del 1989, un mes després de la caiguda del mur de Berlín. Aquest plantejament l’ha elaborat i defensat entre bastidors l’ex primer ministre italià Enrico Letta –avui líder del Partit Demòcrata– amb el discret suport de l’actual cap del Govern a Roma, Mario Draghi.
El problema de Macron és que, en un rampell de sinceritat poc diplomàtica, va admetre a Estrasburg que l’adhesió d’Ucraïna a la UE pot suposar “molts anys, en realitat unes quantes dècades”. “Cal dir la veritat”, va assenyalar.
La decisió de Kíiv no es va fer esperar. El seu ministre d’Afers Exteriors, Dmitró Kuleba, va advertir que “l’adhesió d’Ucraïna a la UE és una qüestió de guerra o pau a Europa”, i va recordar que una de les raons de la invasió russa va ser que “Putin estava convençut que Europa no necessitava Ucraïna”.
El mateix president Volodímir Zelenski, en un col·loqui per videoconferència amb alumnes de l’institut Sciences Po de París, es va mostrar disgustat amb les paraules de Macron. “La nostra entrada no podrà sinó reforçar la UE –va subratllar–. No se’ns pot mantenir a distància”. Sempre hàbil comunicador, Zelenski va fer servir una metàfora per reforçar els seus arguments: “No ens podem quedar en la incertesa de manera permanent. És com si en una taula on hi ha tota la família reunida, tu ets un convidat però no t’hi han posat cadira. És injust”.
Quan explicava la seva proposta i la gènesi del 1989, Macron va recordar que la “confederació” concebuda per Mitterrand pretenia incloure Rússia, però aviat es va veure que això era irrealitzable, per “massa precoç” i perquè “era inacceptable per als estats que s’acabaven d’alliberar del jou soviètic”. Ara, òbviament, aquesta participació russa encara és més impensable.
Són moltes les incògnites que planen sobre la nova iniciativa. En realitat, aquesta comunitat política europea serviria com a antecambra, com a confortable sala d’espera, per als candidats a integrar-se a la UE. A més d’Ucraïna n’hi ha vuit més: Geòrgia, Moldàvia, Albània, Macedònia del Nord, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Sèrbia i Kosovo. Si s’acceptés la seva idea, Macron pensa que aquests països candidats trobarien “un nou espai de cooperació política, de seguretat, de cooperació en matèria energètica, de transport, d’inversions, d’infraestructures i de circulació de persones”.
Segons Letta, aquesta arquitectura continental faria que, en cada cimera europea, els líders dels Vint-i-set es reunissin amb els seus homòlegs dels nou països candidats, un format 27 +9 institucionalitzat. Seria un model de funcionament semblant al G-20. Pel dirigent italià, que sembla el cervell a l’ombra del pla, aquest vincle ajudaria a atenuar la frustració de l’espera, com ja va passar amb Polònia, Txèquia, Hongria i altres països
Els que esperen per ingressar al club europeu ja tindrien garantia de seguretat i accés al mercat
de l’Est. Podria suposar una incorporació progressiva al mercat únic i incloure una clàusula d’assistència mútua, com ara la que ja existeix entre els socis de la UE, en cas d’agressió externa. Aquesta garantia faria innecessari l’ingrés a l’OTAN i facilitaria una sortida a la guerra ucraïnesa.
Després de reunir-se amb Macron a Berlín, el canceller Olaf Scholz va tenir una actitud educada i va qualificar de “molt interessant” la idea del seu hoste, però això no vol dir que acabi prosperant i aconsegueixi consens aviat.
El setmanari L’Express ha escrit que Macron “espera ser el director d’orquestra d’una transformació europea que s’ha fet indispensable a causa de l’agressivitat de Vladímir Putin”. Tanmateix, hi ha escepticisme sobre la viabilitat del full de ruta de l’Elisi. “Volent forçar la unitat, Macron s’arrisca a la divisió”, va alertar Le Monde a l’editorial. I Le Figaro va constatar que, amb l’aposta de construir una unió a la carta, de cercles concèntrics, es corre un perill, ja que, per aquesta via, “aquesta Europa no serà mai una potència política”. ●