La Vanguardia (Català-1ª edició)
Protestes massives als EUA en defensa del dret a l’avortament
Nova York i Washington lideren les marxes contra el Tribunal Suprem
Enmig d’un mar de pancartes – “el meu cos, la meva decisió”; “preservar la llibertat reproductiva”; “prohibicions fora dels nostres cossos” o “l’avortament als 50 estats és un dret humà”–, el rètol que mostra la Heather requereix una explicació: “Soc aquí per ella”.
Ella és la seva àvia. “Va tenir un avortament il·legal, la seva vida corria perill, en un celler de l’Upper West Side, als anys trenta. Gairebé va morir i, com a resultat, no va poder tornar a quedar-se embarassada. Per això la meva mare va ser adoptada”, explica.
La Heather, que té por de tornar a les cavernes medievals que va afrontar la Belle, la seva àvia, és una de les desenes de milers de persones que aquest dissabte es van manifestar a Nova York, i a 400 marxes més al llarg del país, en contra de la que sembla imminent revocació de la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units en el cas Roe versus Wade, que va legalitzar el 1973 a escala nacional la interrupció de l’embaràs.
La protesta principal a Nova York va arrencar de Brooklyn i, travessant el famós pont, els convocats van arribar fins al baix Manhattan. “El meu cos, la meva decisió” cantaven. L’ambient era d’entusiasme, per la massiva resposta, però de marcada solemnitat.
“És molt important manifestar-se perquè per primera vegada en mig segle podem perdre el dret a triar. No puc quedar-me asseguda, en silenci. Seria submissió”, afirma Joy Cusick, agent immobiliària.
Fa uns segons de silenci abans de respondre la qüestió següent. “Al jutge Alito li diria que faig això per la meva filla; els diria a ells que el dret legal de les dones a triar encara continua sent vàlid 50 anys després”, recalca.
Samuel A. Alito Jr és el magistrat ultraconservador del Suprem que va redactar l’esborrany que anul·laria l’avortament al país i quedaria en mans de cada estat, dels quals 23 pràcticament ja han anunciat que el prohibiran. Uns altres quatre jutges conservadors van donar suport
Ja no es tracta només d’un dret establert fa mig segle, sinó de la por que el rumb del país derivi “cap al feixisme”
a aquest esborrany, de manera que tenen majoria.
Aquest text es va filtrar el 2 de maig, cosa que va causar una crisi de la institució judicial sense precedents. La qüestió s’ha d’oficialitzar al juny.
Clarence Thomas, un altre dels magistrats ultraconservadors, va criticar aquest divendres la filtració. Va afirmar que això erosiona la seva credibilitat. En aquest acte, però, no li van fer cap pregunta sobre els intents de la seva esposa, Ginni Thomas, per perpetuar Donald Trump a la Casa Blanca.
Washington, Chicago, Boston, Los Angeles, Austin o Nova York, per esmentar algunes ciutats, es van llançar als carrers. “El meu úter té més regulacions que les vostres armes”, subratlla el rètol que exhibeix Melissa Cohen a la Gran Poma.
“El Suprem ha ultrapassat les seves fronteres; soc advocada i el que intenta Alito no té precedents, mai a la història d’aquest país no s’ha fet anar enrere un dret, sempre s’han expandit”, remarca.
El mal per a Cohen ja no és només l’avortament, sinó el rumb dels Estats Units. “Anem cap al feixisme”, lamenta. ●