EL DIÀLEG HA DE CONTINUAR

es escoltes per part del CNI a dirigents del moviment independentista no sembla que siguin prou raó, segons la majoria de la ciutadania de Catalunya, perquè el Govern interrompi el suport a l’Executiu de Pedro Sánchez ni tampoc el procés de diàleg, segons revela el sondeig que ha fet Ipsos per a La Vanguardia. Això sí, l’opinió clarament predominant a l’entorn independentista és que encara és necessari que s’assumeixin responsabilitats polítiques. S’assenyala directament la ministra de Defensa, no tant el president del Govern central (a qui continuen aprovant la majoria dels votants d’ERC).

El sondeig s’ha dut a terme quan la societat catalana ja estava al cas de les escoltes del CNI a dirigents polítics i socials vinculats al moviment independentista. Es tracta d’un tema que podria haver revifat les brases de l’independentisme, tenint en compte que l’amplíssima majoria de votants d’ERC, Junts i la CUP consideren que aquestes escoltes no estan justificades en cap cas, fins i tot encara que tinguin autorització judicial (per cert, ho pensa més de la meitat del conjunt de la població de Catalunya, un 53%). I tot i això, aquesta vegada l’intens sentiment de greuge que caracteritzava la relació del Govern de Catalunya amb el Govern d’Espanya fa uns anys i que, en bona part, servia perquè les forces independentistes mobilitzessin i sumessin més suports, no sembla que s’hagi produït. De fet, l’estimació de vot que Ipsos fa per al cas d’unes eleccions al Parlament de Catalunya que se celebressin avui dibuixa un escenari significativament diferent.

Ara com ara una bona part de l’independentisme pateix d’hipotensió electoral, especialment els votants de Junts. El marc mental independentista s’articula avui entorn de la gestió dels afers públics i a l’aposta pel diàleg amb el Govern central, més que no pas a votar. I, per bé que és veritat que en moments vall, quan no hi ha eleccions convocades, i també quan s’està al capdavant de l’Executiu, són els partits de l’oposició els que acostumen a estar més mobilitzats, les formacions independentistes estan patint un desgast significatiu. Retindrien la majoria absoluta, però per molt poc. Es quedarien al límit: 68 escons. Caldria remuntar-se més de 20 anys, a les eleccions del 1999, per veure un resultat semblant en termes de bloc (llavors CiU i ERC van sumar la mateixa xifra de parlamentaris que avui tindrien ERC, Junts i la CUP). A més, el PSC reforçaria la posició de principal força parlamentària.

Aquests realineaments electorals poden obeir a un canvi de tendència entre la ciutadania catalana. Veurem si es consolida o no. En tot cas, aquesta distensió independentista es pot interpretar, potser, com un símptoma més de la relaxació i normalització de la relació entre Catalunya i Espanya. Però cal no oblidar que Andalusia donarà inici a un nou cicle electoral que conclourà amb les eleccions generals. El nou mapa polític que es constitueixi després d’aquests comicis pot fer que, com Einstein, ens preguntem si l’univers en què convivim és més aviat amigable o hostil.