La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’independentisme denuncia que la justícia va avalar un espionatge polític
Els afectats veuen “raons ideològiques” en els arguments del CNI davant el jutge
És “una vergonya”, una “investigació prospectiva” i per “motius ideològics” que confirma l’“extrema gravetat de l’escàndol” que aquests dies sacseja l’actualitat política catalana i espanyola. És l’anàlisi que extreuen alguns dels protagonistes de la informació que publica dissabte La Vanguardia, en què es detalla la identitat de les 18 persones espiades amb autorització judicial que l’exdirectora del CNI Paz Esteban va reconèixer la setmana passada a la comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.
En aquesta llista no hi són tots els que l’independentisme denuncia que han estat espiats en algun moment, que segons l’informe del laboratori de ciberseguretat Citizen Lab arriben a 65 persones, però els afectats veuen provat que l’Estat va dur a terme una “pràctica prospectiva” i “il·legal” per “lluitar contra un moviment legítim i democràtic” com és l’independentista. Així, subratllen el fet que fos un jutge del Tribunal Suprem qui donés autorització al CNI per espiar “per raons ideològiques”.
Els arguments que dona el CNI davant el tribunal perquè li sigui autoritzat el seguiment telefònic, com ara la necessitat de preservar el prestigi nacional, la capacitat de mobilització del Tsunami Democràtic o els CDR, o els contactes amb Puigdemont, apuntalen, segons els independentistes, la denúncia d’un “espionatge polític”, tal com assenyalava ahir l’expresident Puigdemont: “En cap democràcia no s’espien les negociacions entre formacions polítiques, ni les estratègies de defensa jurídica ni el que es planifica per a la campanya electoral o per als pactes polítics posteriors”.
En conversa amb La Vanguardia, alguns dels integrants a la llista de Paz Esteban, com ara els dirigents del PDECat David Bonvehí i Marc Solsona, es queixen, “indignats”, precisament dels arguments “polítics” que accepta el Suprem per autoritzar els seguiments: “Que un jutge autoritzi que s’espiï per un tema polític és molt greu. Quin perill hi ha? Hauran de motivar quins possibles delictes estàvem cometent més enllà de visitar Puigdemont, que és un polític lliure”, remarquen.
L’encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i el president del grup parlamentari, Albert Batet, també apareixen en aquesta llista i consideren la manera de procedir del jutge una “barbaritat” pròpia d’una dictadura, “simplement per obtenir informació sobre estratègies i negociacions polítiques”. Sànchez diu que té acreditats espionatges des del 2015, i per això exigeix al president del Govern central la desclassificació dels documents del CNI, saber qui va autoritzar i va fer la resta de seguiments comprovats per Citizen Lab i garantir que una cosa així no tornarà a passar mai més.
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, veu confirmat que l’Estat “utilitza armes de guerra per impedir la independència de Catalunya”, i també assegura que ja sabia almenys des del juny del 2018 que estava sent espiada i que el 2019 va saber que li van introduir Pegasus al telèfon. “Però no podia fer res”, explica, fins a reunir proves que la cosa anava més enllà.
Tots coincideixen en la necessitat d’“anar fins al final” en la denúncia judicial del cas. Una allau de querelles ja està en marxa a Catalunya, Madrid i a l’estranger (França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Luxemburg), i malgrat que n’hi ha que lamenten que no es va
La voluntat d’anar “fins al final” als tribunals és unànime, però admeten que la unitat política trontolla
a l’una en aquesta ofensiva, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, posa l’accent en l’objectiu final: “Tota persona que ha participat en això té una responsabilitat”, però “cal fer-ho amb paciència i amb estratègia”, aconsella.
L’independentisme també prova d’embastar una resposta política unitària. A l’inici els partits es van unir per denunciar el cas, però aquella unitat ha començat a trontollar. “Tant de bo això serveixi per reflotar la unitat independentista, però no ho tinc clar”, admet Paluzie, uns dubtes que confirmen al PDECat quan denuncien que s’ha instal·lat una “competició per fer veure qui és més independentista”, en funció de si has estat espiat o no. ●