La Vanguardia (Català-1ª edició)
Telèfon vermell
Una setmana de molt moviment internacional ha agafat Espanya dins d’una densa pel·lícula d’espies. Rússia constata el seus punts febles al camp de batalla i la ‘vella’ Europa comença a témer un hivern del 2023 catastròfic.
El primer ministre italià, Mario Draghi, s’entrevista dimecres a Washington amb Joe Biden i proposa al president dels Estats Units que es mogui per un alto el foc a Ucraïna. El cònsol romà també demana a l’emperador que negociï amb Rússia la sortida dels carregaments de blat bloquejats als ports del mar Negre, a fi d’evitar un drama alimentari al nord de l’Àfrica i a l’Orient Mitjà d’aquí uns mesos. L’Índia era una de les alternatives, però la fenomenal onada de calor de les últimes setmanes al sud d’Àsia els ha obligat a suspendre les exportacions de blat. Un cop de calor a l’Índia pot ser més perillós que el bloqueig del port d’Odessa. Crisi energètica i crisi alimentària entrellaçades podrien convertir l’hivern del 2023 en un infern. Restriccions de gas a Alemanya, Itàlia i altres països europeus. Revoltes pel preu del pa a Egipte i Tunísia. Vet aquí una perspectiva.
Draghi sempre serà ben rebut a la Casa Blanca. Es va doctorar al MIT, va ser director executiu del Banc Mundial, va treballar a Goldman Sachs, va dirigir el Banc Central Europeu durant la crisi financera més greu que hi ha hagut després des de la Segona Guerra Mundial i ha retornat Itàlia a l’eix atlàntic després de les excursions a Pequín i Moscou dels dos populismes italians: la Lliga Nord, cooptada pel Kremlin i magnetitzada per les teories reaccionàries d’Aleksandr Duguin; el caòtic Moviment Cinc Estrelles, atret per la diplomàcia xinesa. Aquesta deriva va ser frenada en sec ara fa un any pel Govern d’unitat nacional que presideix l’il·lustre banquer.
Draghi és “un dels nostres” i està autoritzat a dir al president dels Estats Units que les principals economies industrials europees corren un risc seriós l’hivern vinent si la guerra d’Ucraïna s’allarga, amb el gas i el petroli pels núvols. Abans d’abandonar la Casa Blanca, el premier italià deixa sobre la taula la proposta de crear un càrtel de compradors d’hidrocarburs que forci l’OPEP a augmentar la producció de petroli i fixi un topall als preus del gas a escala internacional. Dimecres, 11 de maig del 2022.
Aquell mateix dia, el ministre rus d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov, aterra a Alger per reafirmar la històrica aliança russo-algeriana, mentre l’hermètic règim magrebí envia molts senyals d’amistat a Itàlia per subratllar el seu malestar amb Espanya, després de l’accidentada reconciliació entre Madrid i Rabat. Itàlia ha demanat de comprar més gas a Algèria per afrontar el pròxim hivern, mentre que les compres espanyoles estan disminuint a favor de les importacions de gas liquat dels Estats Units. (Una dada addicional que cal tenir en compte: s’estan renegociant els contractes a llarg termini entre les subministradores espanyoles i l’empresa estatal algeriana Sonatrach). El president algerià, Abdelmadjid Tebbune, rep la invitació oficial de visitar Moscou. No hi ha cap peça al tauler que no es mogui.
Dimecres. Els russos acaben de celebrar la festivitat del 9 de Maig sense una crida a la mobilització general. En la celebració del 77è aniversari de la victòria de la Unió Soviètica sobre l’Alemanya nazi, Vladímir Putin no fa ni un pas enrere, però tampoc no es dedica a enardir la plaça Roja amb noves amenaces. La guerra no li està anant bé a Rússia al camp de batalla i estan avaluant costos. També ells estan estudiant com podria ser l’hivern de l’any vinent.
Coincidint amb el viatge del primer ministre italià a Washington, el president francès, Emmanuel Macron, manté una llarga conversa telefònica amb el líder xinès, Xi Jinping, en què també apareix la paraula treva. L’endemà, dijous, es produeix un contacte telefònic entre el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, i el ministre rus de Defensa, Serguei Xoigú. No pacten res, però és el primer intercanvi de trucades entre els dos alts caps des que Rússia va envair Ucraïna. Austin i Xoigú no es parlaven des del 18 de febrer, sis dies abans de l’inici de la guerra. [El diari italià La Repubblica informa de contactes entre els generals russos i ucraïnesos aquesta setmana]. El mateix dijous el canceller alemany, Olaf Scholz, manté una llarga conversa per telèfon amb Putin. Tossudament, els alemanys no han volgut portar les relacions amb Rússia al caire de la ruptura, malgrat les pressions de l’eix angloamericà, de Polònia –sobretot Polònia–, les tres repúbliques bàltiques i, esclar, del Govern d’Ucraïna. Scholz demana a Putin una treva i mesures efectives per desbloquejar les exportacions del cereal ucraïnès.
Dijous encara no s’ha acabat. Finlàndia anuncia oficialment el desig d’ingressar a l’OTAN, després d’haver rebut el màxim suport del primer ministre britànic, Boris Johnson, durant una gira per Escandinàvia. Suècia pot donar el pas els pròxims dies. Turquia, que tampoc no ha trencat amb Moscou, amenaça de vetar totes dues sol·licituds invocant el tradicional suport dels escandinaus a la minoria kurda. Si l’ingrés de Finlàndia i Suècia va endavant, vuit dels nou membres del Consell de l’Àrtic formarien part de l’Aliança de l’Atlàntic Nord.
El camp de batalla s’està ampliant. La guerra d’Ucraïna no es limita només als combats, que posen en evidència l’envelliment de la doctrina militar russa, basada en el tanc. Estem davant un conflicte internacional de magnituds colossals, davant del qual la vella Europa comença a imaginar com pot ser el proper hivern. Pot faltar gas i l’Índia acaba de frenar les exportacions de blat. La setmana del telèfon vermell ha sorprès Espanya dins d’una densa pel·lícula d’espies.
Alemanya, França i Itàlia s’han conjurat per aconseguir una treva a Ucraïna
Preocupen el gas i la falta de blat: l’Índia n’ha frenat les exportacions per una gran onada de calor