Farts de tanta bronca

Mary Beard, una de les grans especialistes del món romà, ha escrit que la majoria dels emperadors no van ser deposats perquè van ser demonitzats, sinó que van ser demonitzats perquè van ser deposats. Dit d’una altra manera, no sabrem mai si van ser liquidats pels adversaris perquè el seu govern era insostenible o si els que els van reemplaçar van haver d’inventar-se tot de maldats per justificar el seu assalt al poder. La política actual, sense arribar al grau tràgic de la Roma antiga, té alguna cosa d’aquell intent d’atacar sense escrúpols el contrari per fer-lo caure. Amb un problema afegit: la gent té avui prou canals d’informació com per no empassar-se tot el que els expliquen. I, si no, n’hi ha prou amb repassar la recent enquesta del CIS per comprovar l’embafament dels ciutadans amb la crispació política i

Nou de cada deu ciutadans exigeixen rebaixar la tensió política a Espanya

la indignació per la impossibilitat d’assolir acords.

Les dades del CIS són demolidores: el 90,4% exigeixen rebaixar la tensió política, el 89,7% reclamen als partits que acordin pactes d’Estat i el 79,2% rebutgen la bronca per desgastar el contrari. L’enquesta es va dur a terme fa dues setmanes, quan es va iniciar l’escàndol de Pegasus i el Govern central es va recolzar en Bildu per aprovar el pla d’ajuts per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna.

L’arribada d’Alberto Núñez Feijóo semblava que introduiria un efecte sedant en la vida política espanyola, però sembla que la contenció ha durat poc. Els últims dies, ha qualificat de moribund el Govern espanyol, l’ha acusat de dinamitar els fonaments de la democràcia i l’ha esmentat com el pitjor en 45 anys. Per la seva banda, Pedro Sánchez va respondre als populars al Congrés que ja no hi ha lladregots a l’Executiu com en el passat recent, ni les forces i cossos de seguretat de l’Estat operen fora de la llei contra els adversaris polítics com abans.

La solució la dona Edgar Morin a Lecciones de un siglo de vida, quan diu que ens hem d’enfrontar a la contradicció ètica que consisteix a respectar tota persona i no ofendre-la en el que per ella és més sagrat, sense deixar de practicar l’esperit crític que es basa en la falta de respecte per les creences imposades com a sagrades. Potser ja no hi som a temps. ●