Avís a l’independentisme

L’enquesta que l’empresa Ipsos ha elaborat per a La Vanguardia, de la qual publiquem avui la primera part, assenyala que el PSC tornaria a guanyar les eleccions a Catalunya en obtenir 36 escons, mentre que l’actual majoria absoluta independentista al Parlament podria estar en perill, baixant de 74 a 68 diputats, per 67 de l’oposició. Esquerra conservaria els 33 escons del 2021, però Junts perdria fins a set diputats, mentre que la CUP n’aconseguiria un més dels que té actualment.

El mapa electoral català es completaria amb una pujada del Partit Popular, que passaria de tres a set diputats, mentre que Vox també guanyaria posicions sumant un escó més als onze que ara té. El gran perjudicat al centredreta seria novament Ciutadans, que es quedaria amb tres representants, mentre que els comuns també avançarien, arribant a nou escons.

Una lectura política del resultat d’aquest sondeig mostra la fidelitat de l’electorat socialista, al qual ni el Catalangate ni l’escàndol sobre l’espionatge a membres del Govern espanyol farien desistir de continuar dipositant la seva confiança en la formació que dirigeix Salvador Illa. El líder de l’oposició empata en valoració (l’aprova el 38%) amb el president Aragonès, però rep menys suspensos que els dirigents d’ERC, entre els quals Oriol Junqueras és el líder més ben valorat (41%).

L’estancament electoral que mostra Esquerra pot ser conseqüència de la baixa confiança que els catalans demostren tenir en la gestió del president Aragonès. Menys del 30% de la població pensa que les coses a Catalunya “van en la bona direcció”, i un 43% jutja dolenta o molt dolenta la gestió del primer any de mandat de l’actual Govern de coalició. I més significatiu resulta que gairebé un terç dels electors que voten independentista subscriuen que la gestió de l’Executiu català és dolenta o molt dolenta. De fet, només un 27% dels enquestats creu que Aragonès és capaç d’unir els catalans. El retrocés que el sondeig atribueix a Junts coincideix amb els moviments precongressuals del partit i el pacte in extremis per constituir una candidatura conjunta entre Laura Borràs i Jordi Turull, i enmig de l’enèsim xoc amb els seus socis d’ERC, aquesta vegada per la seva negativa a subscriure el pacte per a la reforma de la llei de Política Lingüística. Vistos els resultats electorals que l’enquesta atribueix a Junts, els qui advoquen dins de la formació per trencar amb els republicans i forçar unes eleccions potser ho haurien de reconsiderar.

Els possibles efectes del Catalangate no semblen tenir repercussió en l’aposta per mantenir els ponts amb el Govern central. El 60% vota per prosseguir amb el diàleg –62% en votants d’Esquerra–, per bé que el 53% considera injustificat l’espionatge. De fet, només un 16%, sobretot votants de Junts, Vox i la CUP, serien partidaris de deixar caure l’Executiu de Madrid. Per tant, són els dos extrems de l’arc ideològic els que expressen més rebuig. Gairebé la meitat dels catalans considera que la ministra Margarita Robles hauria de dimitir, malgrat que tan sols un 34% demani el cap del president espanyol.

La divisió de la societat catalana sobre els casos d’espionatge apareix quan el 33% els considera justificats si tenen autorització judicial, xifra que puja fins a 42% si hi sumem els que ho admeten en tots els casos. Al contrari, el 53% defensa que no està justificat en cap cas. El votant socialista (64%) avala l’espionatge autoritzat, però és superat per PP i Vox, amb el 80%.

De les dades de l’enquesta es dedueixen els pocs canvis que els escàndols d’espionatge tenen en el comportament de l’elector català, el seu desig majoritari que continuï obert el diàleg entre la Generalitat i la Moncloa, i la baixa acceptació de la gestió del Govern i de la capacitat del president Aragonès per unir tota la ciutadania catalana. ●

El PSC tornaria a guanyar les eleccions i la majoria independentista podria perillar