No entens mai res

Una soprano és assassinada a Londres. L’atacant volia robarli les joies, però fuig sense el botí, alarmat per uns passos. El crim queda sense resoldre. La Paula, una adolescent òrfena que vivia amb la tieta assassinada, és enviada a Itàlia, on coneix un pianista, en Gregory, més gran que ella. Se n’enamora i es casa. Lluna de mel al llac de Como. En Gregory vol que s’instal·lin a Londres, al casal de la tia assassinada. No surten gaire. En Gregory no vol visites. De seguida, a la Paula li passen moltes rareses. Perd coses, però sembla que les ha amagat. En Gregory insinua que la Paula no sap el que es fa. L’acusa de robar. La renya. No la deixa sortir. Quan està sola, sent passos a les golfes i el llum de gas perd potència. Ho explica al Gregory, que l’acusa de paranoica.

La Paula, interpretada per la gran Ingrid Bergman, ha quedat atrapada en una teranyina de confusió i

‘Gaslighting’: partits, premsa i xarxes s’han aliat per desorientar-nos

falta de confiança. No sap que en Gregory, interpretat per Charles Boyer, és l’assassí de la tia. El seu pla és aconseguir que la Paula sigui ingressada al psiquiàtric i descobrir l’amagatall de les joies de la tia. Sort que en Brian, inspector de Scotland Yard interpretat per Joseph Cotten, resoldrà la teranyina que en Gregory ha teixit entorn de la fràgil Paula. Adaptació de Gas light (llum de gas), thriller dramàtic de Patrick Hamilton, aquest film de George Cukor va donar lloc al terme gaslighting, un tipus de manipulació destinada a fer que la víctima, generalment una dona, dubti de la seva pròpia lucidesa. Desorientada, confosa, deprimida, té la sensació de tornar-se boja.

El gaslighting és una perversió de les relacions de parella i de feina. Però també és un mecanisme de manipulació general. Partits, premsa i xarxes sembla que s’hagin aliat per confondre i extraviar la ciutadania. No és la guerra, només, amb els seus jocs de propaganda i contrapropaganda. Són les discussions al voltant de les vacunes, del procés, de l’electricitat, del gènere, de la llengua catalana. Qualsevol tema, més important o menys, és sotmès a una dutxa constant d’informacions, contradiccions, anècdotes presentades com a categories i manipulacions emocionals. La confusió ens aclapara, ens fa perdre el senderi, ens deprimeix. Dominada pel desconcert i el fatalisme, la ciutadania s’enfonsa al pantà de la desorientació. ●