La fi dels matisos

Es van acabant els matisos. I el lent i compassat discórrer de les converses antigues. El “sí, però...”. La precisió en les frases per dirimir i puntualitzar els desacords. Ara ens expliquem sense ornaments, al gra i en un idioma empobrit i directe, succint, esquemàtic o anèmic. Digital. Anorèctic. Com que estem condicionats per tota mena d’urgències, passem del blanc al negre sense donar cap oportunitat a les múltiples gradacions del gris. Què se n’hauria fet de Velázquez sense el seu matisadíssim cel gris-blau-verd! O de la descripció poètica literària de la natura.

Les xarxes socials poden, en el seu abús, posar fi a la pràctica del matís, i del dubte, creant una comunicació purament funcional, eficaç sí, però trista i avorrida. La ploma ha estat substituïda pel teclat i la pantalla, nous temps i un altre ritme vital i emocional. Sí, l’aquarel·la ha estat substituïda pel quitrà. La paraula, per l’onomatopeia i l’emoticona. La ganyota de la desaprovació com a resposta al debat i al diàleg. I al crit. La controvèrsia seriosa i sensible, pel xarlatanisme d’un nou idioma (?) aspre, funcional i escarit, creat per a la comunicació de la rapidesa i la urgència. El llenguatge contemporani. Serà el matís també una qüestió de temps? Estem ja davant la nova cultura juvenil de la pressa? I no tan juvenil. Però podria ser: molts joves acaricien l’esperança de sobresortir i treballar exercint de youtuber o influencer. Escoltin-los com s’expressen. Sense Google no som ningú. O molt poc.

Sembla que no estem per “perdre el temps”, tot es radicalitza i per això parlem i escrivim com si llancéssim consignes, eslògans o aquells telegrames de dolça memòria –recorden?–, més o menys el tam-tam dels nostres avantpassats. Moure’s pels extrems no només comporta un caos ideològic, dibuixa el populisme i una desraó que només podria acabar bé matisant. Amb la cadència d’una conversa al ritme marcat i puntuat pels signes ortogràfics. Amb la pausa suau de les comes, amb la invitació a continuar dels punts suspensius. O l’interès per saber què indiquen els signes d’interrogació. La saviesa és sota de la pell de les paraules. Allà on es troben els matisos. ●