Els altres esdeveniments

Ala carrera vaig dedicar el reportatge de periodisme literari al tabú de l’avortament entre les universitàries. Subratllo tabú perquè la majoria no en volia parlar i perquè em va resultar impossible trobar xifres exactes de les noies que avortaven cada any a Catalunya i Espanya. Vaig fer-ne una estimació tan a la baixa que em posaren un vuit per falta de rigor. Corria el 1999, faltava poc perquè Annie Ernaux publicàs L’événement (L’esdeveniment). A Barcelona l’avortament ja no estava penalitzat, com sí a la França dels seixanta. Però tampoc era fàcil: avortar ha estat, és i serà una de les decisions més dures que ha de prendre una dona.

Qualsevol embaràs no desitjat és un drama per a ella. Més o menys tràgic, més ben o més mal portat, amb un resultat o un altre, sacseja sempre qui el viu. I malgrat els suports que rebi, en el moment se sentirà sola. Les noies que vaig entrevistar estaven ben informades sobre els mètodes anticonceptius. Però al·lots

La dona que avorta, malgrat els suports que rebi, en el moment se sentirà sola

que els deien que l’amor es demostra sense profilaxi, la passió difícilment controlable en la postadolescència, el pudor de demanar-li a l’altre que es posàs un preservatiu o relacions no consentides les havien duit a una situació que ells desconeixien: o bé perquè no n’estaven al cas o perquè, tot i estar-ho, serien incapaços d’entendre què s’hi sent.

Culpa, sobretot. Vergonya. Angoixa. Por. Ràbia per qui ha provocat la situació (l’altre, i també una mateixa). Odi pel propi cos. Incomprensió. Desconcert. Pel·lícules com Never, rarely, sometimes, always, d’Eliza Hittman, descriuen el desassossec d’un tràngol asfixiant. He conegut força dones que han avortat, per motius diversos. Ni una sola s’hi ha referit amb frivolitat, ni com a forma d’activisme, ni amb orgull. Tampoc penedides. Perquè, dura, va ser una decisió meditada i conscient. I tenien la sort de viure en un país que empara el seu dret a prendre aquesta decisió.

Ara n’hi ha que volen debatre aquest dret, arran de la seva desprotecció als Estats Units després de mig segle. I ho fan amb arguments que el que qüestionen en realitat és la capacitat de decidir de les dones. A més de subratllar el poc respecte que se’ns té, provoca que moltes dubtin d’elles mateixes. I fa que parlar de l’avortament –real, no com a arma ideològica– encara sigui un tabú. ●