La Vanguardia (Català-1ª edició)

Els altres esdevenime­nts

- Llucia Ramis

Ala carrera vaig dedicar el reportatge de periodisme literari al tabú de l’avortament entre les università­ries. Subratllo tabú perquè la majoria no en volia parlar i perquè em va resultar impossible trobar xifres exactes de les noies que avortaven cada any a Catalunya i Espanya. Vaig fer-ne una estimació tan a la baixa que em posaren un vuit per falta de rigor. Corria el 1999, faltava poc perquè Annie Ernaux publicàs L’événement (L’esdevenime­nt). A Barcelona l’avortament ja no estava penalitzat, com sí a la França dels seixanta. Però tampoc era fàcil: avortar ha estat, és i serà una de les decisions més dures que ha de prendre una dona.

Qualsevol embaràs no desitjat és un drama per a ella. Més o menys tràgic, més ben o més mal portat, amb un resultat o un altre, sacseja sempre qui el viu. I malgrat els suports que rebi, en el moment se sentirà sola. Les noies que vaig entrevista­r estaven ben informades sobre els mètodes anticoncep­tius. Però al·lots

La dona que avorta, malgrat els suports que rebi, en el moment se sentirà sola

que els deien que l’amor es demostra sense profilaxi, la passió difícilmen­t controlabl­e en la postadoles­cència, el pudor de demanar-li a l’altre que es posàs un preservati­u o relacions no consentide­s les havien duit a una situació que ells desconeixi­en: o bé perquè no n’estaven al cas o perquè, tot i estar-ho, serien incapaços d’entendre què s’hi sent.

Culpa, sobretot. Vergonya. Angoixa. Por. Ràbia per qui ha provocat la situació (l’altre, i també una mateixa). Odi pel propi cos. Incomprens­ió. Desconcert. Pel·lícules com Never, rarely, sometimes, always, d’Eliza Hittman, descriuen el desassosse­c d’un tràngol asfixiant. He conegut força dones que han avortat, per motius diversos. Ni una sola s’hi ha referit amb frivolitat, ni com a forma d’activisme, ni amb orgull. Tampoc penedides. Perquè, dura, va ser una decisió meditada i conscient. I tenien la sort de viure en un país que empara el seu dret a prendre aquesta decisió.

Ara n’hi ha que volen debatre aquest dret, arran de la seva desprotecc­ió als Estats Units després de mig segle. I ho fan amb arguments que el que qüestionen en realitat és la capacitat de decidir de les dones. A més de subratllar el poc respecte que se’ns té, provoca que moltes dubtin d’elles mateixes. I fa que parlar de l’avortament –real, no com a arma ideològica– encara sigui un tabú. ●

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain